Vídeos del confinament (30-04-2020) "DIRECTE] Fira del Llibre 2018 "Punts de vista" Enric Casado

30 d’Abril de 2020. Hui s’inauguraria la Fira del Llibre de València. S’apalçat pel confinament, per la pandèmia. Sempre compte que la Fira del Llibre de València és de les poques cites obligades, i quin plaer d’obligació, a la qual vaig tots els anys, a vore presentacions, a assitir a activitats, inclús a fer-les, a comprar llibres i a que te’ls signen les autres i els autors.

Federico Garcia Lorca, en la inauguració de la biblioteca del seu poble natal, Fuente Vaqueros (Granada), al setembre de l'any 1931, va dir: «No sols de pa viu l'home. Jo, si tingués gana i estigués desvalgut al carrer no demanaria un pa; sinó que demanaria mig pa i un llibre. I jo ataque des d'aquí violentament als que solament parlen de reivindicacions econòmiques sense nomenar mai les reivindicacions culturals, que és allò que els pobles demanen a crits.»

Hui vos deixe l’entrevista que em varen fer en la 53 fira del llibre de València amb motiu de la presentació del meu llibre “Punts de Vista” de l’editorial El petit editor que podeu comprar ací:

Podeu trobar el llibre en la pàgina de l’editorial, www.elpetiteditor.com
i també a
www.llibresvalencia.com

Vos eixe un altre relat:

Navegar

En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules.
–GÈNESIS 11, 1–

Fa anys, una persona va passar per davant d’un cibercafé. Intrigat, va entrar i es va posar a navegar per Internet. Després de tres o quatre hores d’escodrinyar el ciberespai, va escriure el seu nom en el buscador i va polsar intro. Una vegada darrere l'altra es van repetir els mateixos missatges en pantalla:

No s'ha trobat cap entrada coincident amb les seves paraules
Se encontraron cero referencias para el término
No results found in The Web. Please try again
No s'ha trobat cap pàgina
No se han dado coincidencias para la búsqueda realizada.
No s'ha trobat relació amb la consulta
Sorry, no results were found

I així, sense voler, va descobrir que no existia i va desaparéixer sense que ningú se n'adonara.

Vídeos del confinament (29-04-2020) "Parla'm de tu" Enric Casado i Elena Casado

29 d’abril de 2020, a punt d’entrar el la Fase 0. Però seguim. Un vídeo més, un dia més de confinament.
Els Porxets Sala d'Exposicions de Sueca, antic Teatret, és un dels llocs de Sueca on més m’agrada tocar. Esta cançó. Parla’m de tu, lletra de Rosa Serra i música meua, la interpretarem la meua filla Elena Casado Pineda i jo, Enric Casado, en la inauguració de la VI Exposició Artística K-LIDOSCOPI “Parla’m de tu” en abril de 2016.

Podeu vore la versió completa del vídeo en https://youtu.be/QIf5pGyh9aY

Vídeos del confinament (28-04-2020) "Atzar" Enric Casado i Enric Casado (À punt - Family Duo)

I seguim de confinament, 28 d'Abril de 2020. Segon vídeo de la participació fa un any de la meua filla Elena Casado ​ i jo, Enric Casado, en el Family duo d’À punt. Este segon tema és “Atzar”, un poema que vaig musicar de la meua filla Elena del seu llibre "Primer l'amor... després el masoquisme". És un poema preciós, senzill i amb un missatge poderós.
El llibre de poemes d'Elena Casado el podeu trobar www.elpetiteditor.com o en www.llibresvalencia.com

L'atzar (Elena Casado)

Vaig nàixer nua.
Feble. Trencadissa.
Com un ocell sense sang.
Amb les ales corcades
i el cor de boga.
Dissenyada per ser esclava
pel pur atzar de ser dona.

Més no.
Jo vaig nàixer d'acer i pell,
com tu. Lliure i nova.
Tu volies trencar-me,
per fer-me al teu gust:
Servil. Flexible. De boga.
Tu em vas fer rebel
pel pur atzar de ser dona.

Vídeos del confinament (27-04-2020) "1983" Enric Casado i Ernesto Ruiz (Nagasaki Suit)

27 d'abril i seguim. En el CD "Canciones perdidas" que vam gravar Ernesto Ruiz i jo, Enric Casado en 2011, hi ha un tema instrumental meu, "1983". Ernesto i jo teníem per costum de posar sempre un tema instrumental en el repertori dels nostres directes, i vam voler seguir la tradició en el CD.
El tema portava en els crèdits la següent indicació: "Compost entre 2010 i 2011 mentre gravàvem el disc. És un homenatge a una època i a tota la gent que vam conéixer en aquest meravellós, i a vegades despietat, món de la Música"
Música: Enric Casado; Ernesto Ruiz, baix i teclats; Enric Casado guitarres i programacions.

Vídeos del confinament (26-04-2020) "Queda’t a Casa Músic Fest" Enric Casado

Un vídeo més, i este ple en confinament. El 25 d’abril, dia de les llibertats del País Valencià, vaig tindre el plaer de participar en directe en el “Queda’t a Casa Músic Fest” de Música del PV​. Ací vos deixe el directe, amb cinc temes:

• El temps és una roda (Lletra i música, Enric Casado)
• A les noies d’un taller a prop de casa (Lletra, Ovidi Montllor; música, Enric Casado)
• Mai no he de dir el teu nom (Lletra, Vicent Andrés Estellés; música, Enric Casado)
• La meua xiqueta (Lletra, Rosa Roig​ ; música Enric Casado)
• Mai no direm res (Lletra, Vladimir Maiakovski; música Enric Casado)

Vídeos del confinament (25-04-2020) "Cançó del Cansat" Enric Casado i David Vid (Ovidianes)

25 d’Abril de 2020. 313 anys de la derrota d’Alamansa. 313 anys reivindicant la llibertat del País Valencià. I que millor per recordar-ho que la “Cançó del Cansat” d’Ovidi Montllor, en la nostra versió, d’Enric Casado i David Vid, del nostre espectacle "OVIDIANES 2.5, vint-i-cinc anys sense oblidar a l’Ovidi”@ovidianes, que comença amb una versió meua de la Muixeranga per a guitarra.

La cançó del cansat (Ovidi Montllor)

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català.
i ho faig a la manera de València.

Tocar-se Damunt, #JoEmQuedeACasa (Sueca TV) 22 d'Abril de 2020

Quint programa de Sueca Televisió "Tocar-se damunt", edició #JoEmQuedeACasa. Interprete amb la meua filla Elena Casado Pineda a partir del minut 6'40'' la cançó amb música meua "Mai no direm res", sobre el poema de Vladímir Maiakovski, gravat a ma casa. Emés el 22 d'Abril de 2020.

Mai no direm res. (Vladímir Maiakovski)

La primera nit ells s'acosten
i agafen una flor del nostre jardí.
Ells s’acosten
i agafen una flor del nostre jardí

I no diem res, no.
No diem res, no.
Mai no diem res.

La segona nit ja no s'amaguen
i ens xafen les flors, i maten el nostre gos.
Ja no s'amaguen
i ens xafen les flors, i maten el nostre gos.

I no diem res, no.
No diem res, no.
Mai no diem res.

Fins que un dia el més dèbil d'ells
entra sol en casa nostra,
ens furta la lluna, i coneixent la nostra por
ens arranca la veu de la gola.

I perquè no vam dir res,
ja no podem dir res,
mai no direm res.

Vídeos del confinament (23-04-2020) Presentació del meu llibre "Punts de Vista" Enric Casado

23 d’Abril. Feliç dia del llibre. Quan dies estem passant en confinament, i quants dies més passarem. Les falles, dia de la república, les pasqües, hui el dia del llibre, el dissabte vinent, el 25 d’abril i l’1 de Maig, el dia dels treballadors i les treballadores, i en l'àmbit personal, naixements, batejos, comunions, aniversaris, defuncions... Un no parar serà quan passe açò... El deu en el que no crec ens done forces i paciència.
Hui senzillet, en 2018 vaig publicar el llibre de relats “Punts de Vista” en l'editorial El Petit Editor.
Podeu trobar el llibre en la pàgina de l’editorial, http://www.elpetiteditor.com i també a http://www.llibresvalencia.com/
Vos en deixe un dels relats:

L'espill

Tenía por delante otro día muy duro.
–MANUEL VICENT–

Un matí es va despertar i va descobrir espantat que aquell no era el seu llit, que aquell no era el seu dormitori, que aquella no era sa casa... I que l'home que el mirava horroritzat des de l'espill del bany no era ell.
Però després d'uns moments de pànic, va decidir que així estava bé, que al cap i la fi, què importava una vida o altra... I va començar a afaitar-se

Vídeos del confinament (22-04-2020) "No tenir-te" Enric Casado

Un dia més. Un dels temes que vaig enviar al primer programa que vaig participar de “Tocar-te damunt” de Sueca Televisió. La poesia de Fuster m'agrada moltíssim, però posar-li música als poemes de Fuster és per a mi particularment difícil. Encara així, ja li he posat música a alguns. Este és un d'ells: "No tenir-te" de Joan Fuster.

No tenir-te (Joan Fuster)

No tenir-te... I de sobte
sentir que el món m'és ja innegable,
que el cor d'un no s'acaba mai,
que el dolor és
només set, set inesperada, encesa
set de significances, decidida
ombra que mou, que empeny
cap a un nom avesadament remot,
cap a una espina d'absolut abast.

No tenir-te... I de sobte
haver reconegut
que el fet, que l'ànsia
on tu em prenies,
on fou l'amor un dolç desistiment
de defenses i coses,
m'omplia versos, passes, d'insistència,
d'auxili abonançat, de primavera,
i un designi s'hi feia tremolosa
complexió o misteri de celístia.

No tenir-te... I de sobte
adonar-me que jo
t'habitava la sang,
que jo era com un vent, o llavi, o tija,
vinclat sobre el teu pit, sobre la franca
terra pura del teu somrís lleuger,
sobre la meravella de tu en tu,
adonar-me que jo
caminava apartat
dels mesos i la resta, submergit
en el silenci, aquell silenci i cos
més nostre, inseparable, a penes
persuadit
de la joia, de tanta joia
com ens creuava.

No tenir-te... I de sobte
trobar-me amb una
soledat feta a mida per a mi,
trobar-la en cada vidre de la nit,
en el lliri que s'obri i trenca l'aire,
en un record,
en tots els foradets de la memòria,
trobar la soledat que convenia
a un ordre d'amargor, d'arrels crispades.

No tenir-te... I de sobte

no tenir-me.

Vídeos del confinament (21-04-2020) "Nota Bene" Enric Casado i Elena Casado (À punt - Family Duo)

I seguim amb quinze dies més de confinament. Farà un any la meua filla Elena Casado Pineda​ i jo, Enric Casado​, van participar al Family duo, d’À punt. Va ser una experiència interessant i prou divertida, de la qual ens quedaren uns bons vídeos, que aniré publicant a poc a poc estos dies. El primer és una versió curta de “Nota Bene” de Joan Fuster, ja que el temps de les cançons en el programa era limitat, i els temes no podien passar de dos minuts. Nosaltres ho complirem. Els que els veiéreu en el seu moment, espere que els recordeu. I els que no els vàreu vore, que els disfruteu.

Vídeos del confinament (20-04-2020) "30 Lunas" Enric Casado i Ernesto Ruiz

Un dia més, un vídeo més. Ernesto Ruiz​ i jo, Enric Casado​, un temps després d’acabar el CD “Canciones Perdidas”, començarem un segon projecte al qual posarem per títol provisional “Canciones de Amor”. D’eixe projecte inacabat, eixiren cançons de les quals em sent molt orgullós. Una d’elles és “30 lunas”. Espere que vos agrade tant com Ernesto i jo disfrutarem escrivint-la i gravant-la.

30 LUNAS (Ernesto Ruiz)

Azul de mar profundo
ocultando las mentiras de reflejos
infieles de una luna infiel.
Nosotros mirando al cielo.
Ella mirando al mar.

Nos creímos los engaños mientras gritábamos al vacío.
Nos creímos invencibles mientras se abrían más heridas.

30 noches sin tu aliento que
fueron 30 años con tu ausencia.
marcando un número de teléfono
que conservo en mi vieja agenda
con el nombre: "Ella".

Nos creímos los engaños mientras gritábamos al vacío.
Nos creímos invencibles mientras se abrían más heridas.

Azul de mar profundo
ahogando mi voz bajo 30 condenas
de todas culpable.
Luna negra que solo miente.
Luna nueva que solo engaña.

Nos creímos los engaños mientras gritábamos al vacío.
Nos creímos invencibles mientras se abrían más heridas.

Azul de mar profundo
30 lunas costó mi vida.

Vídeos del confinament (19-04-2020) "Petita Cançó de la teva mort" Enric Casado

Seguim amb el confinament. Quan vaig enviar dues cançons al programa “Tocar-te damunt”, volia que tingueren certa càrrega simbòlica. Una d’elles va ser “Petita Cançó de la teva mort” de Salvador Espriu. El poema, publicat en 1952 al llibre “Les hores”, està dedicat al record i memòria del poeta i condeixeble d’Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, mort per tuberculosi en 1938, quan només tenia 24 anys.
La simplicitat del poema expressant el dolor d’una mare per la pèrdua d’un fill, es pot traspassar hui al dolor i dol que senten totes les persones que han perdut pares, mares, fills, filles, iaios, iaies, familiars, amics, amigues, per esta maleïda malaltia que és el COVID-19.
Que a terra els siga lleu.

Petita Cançó de la teva mort (Poema, Salvador Espriu; Música, Enric Casado) La teva mare broda en el carrer de l'Om. La teva mare broda, broda claror. La teva mare canta una cançó, la vella història trista d'un gran amor. La pluja li contava la teva mort, la pluja li contava com has mort sol. Albes de fred agrisen tot el record. La teva mare plora en el carrer de l'Om.

Vídeos del confinament (18-04-2020) "Susanna" Enric Casado

Un vídeo més. Un dia de confinament més. Hui vull recordar un l’esdeveniment poètic i musical com el Versat i Fet on he participat en vàries ocasions, tant com a cantant com a poeta, i com a guitarrista acompanyant a la meua filla Elena Casado Pineda. I recordar un espai tan especial com el Convent Carmen Centre Cultural, on sempre que he actuat m’he sentit com en casa.

Hui vos porte l’actuació del diumenge 26 de Gener de 2020, on vaig interpretar el tema de Leonard Cohen, Susanna, en una versió meua del tema traduït i adaptat per Josep Maria Andreu i Toti Soler. Lletra i música, òbviament, de Leonard Cohen.

   L’edició prevista de Versat i fet per a març de 2020 no fou cancel•lada per motiu del covid19, sinó per la decisió de l’ajuntament de València de clausurar el Convent Carmen el passat 4 de Març. No vull entrar en la legalitat o no legalitat del tancament. Simplement pense que la decisió de tancar un Espai Cultural no hauria d’entrar en el manual d’un polític progressista, i que haurien de buscar qualsevol solució que permetera la continuació de les activitats culturals. Una salutació a Sara Olivas i a tot l’equip de Versat i fet, i també a la gent del Convent Carmen. Ens tornarem a vore, segur. Susanna (Leonard Cohen) Susanna té una casa enllà de la ribera. Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre. I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta. I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre. I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues. I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res. I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua, va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven. I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...». Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre. Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam. I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos. I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa. Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra. I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure, entremig d'escombraries i entremig de flors enceses, com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella. I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit seu ella ajusta al vostre cos. #CuidemLaCultura #JuntsHoAconseguirem #TotEixiràBé #QuedatACasa #JoEmQuedeACasa #AçòTambéPassarà #TotAniràBé #MusicaalPaísValencia #ConventCarmenVivo #ConventCarmen #VersatiFet

Tocar-se Damunt, #JoEmQuedeACasa (Sueca TV) 14 d'Abril de 2020

Programa de Sueca TV "Tocar-se damunt", edició  #JoEmQuedeACasa. Interprete a partir del minut 7'20'' la cançó "Cançó de la Rosa de Paper", sobre el poema del mateix nom de Vicent Andrés Estellés i música d'Enic Casado, gravat al menjador de casa en ple confinament. Emés el 14 d'Abril de 2020.

Vídeos del confinament (16-04-2020) "El Che Guevara" Guitarres i Dolçaines

16 d’abril i més vídeos. Farà més de trenta anys, vaig llegir un poema de Vicent Andrés Estellés dedicat al Che Guevara, i li vaig posar música. Però mai vaig estar satisfet del tot, fins que, quan estàvem preparant el repertori per a Guitarres i dolçaines, Mondu li va posar esta música de Flabiol i se li va ocórrer el final. I va quedar redona.

El tema està interpretat per Mondu (flabiol, dolçaina i saxos), Enric Casado​ (veu i guitarres), Ernesto Ruiz​ (baix), Elena Casado Pineda​ (veu) i Marcos Ferrando (percussions). Les imatges són de Sueca Televisió​, en directe en la plaça de l’Ajuntament de Sueca el 30 de juny de 2013 durant el Sueca Sona.

Lletra, Vicent Andrés Estellés, música, Enric Casado i Salvador Lamolda “Mondu”

Che Guevara

Oh fusta humana com cap fusta

Ploren carrers, avingudes i places

Jeu tot estès a vostres castes faldes

El Che Guevara

Jeu tot estès sobre els pupitres castos

Mort per a sempre Punys de fonda còlera

Oh fusta humana metrallada pena

El Che Guevara.

Escrit l'any 1977.

Vicent Andrés Estellés, Els camins de la llibertat (dins de Vaixell de vidre), 1983

Vídeos del confinament (15-04-2020) "El temps és una roda" Enric Casado

En 2018 vaig publicar el llibre de relats “Punts de Vista” en l'editorial El Petit Editor. De tots el relats del llibre, un és també una cançó, “El temps és una roda”, un relat i una cançó que parla e la soledat de la gent major. En estos dies d'abril de 2020, en ple confinament, deixe la cançó com un xicotet homenatge als nostres majors que estan sofrint especialment esta pandèmia.

Podeu trobat la presentació del llibre en la 53 edició de la Fira del Llibre de València en https://www.youtube.com/playlist?list=PLObpItPxOhePViHbRCGaPLHdFoRHWLC7v i el llibre en la pàgina de l’editorial, En 2018 vaig publicar el llibre de relats “Punts de Vista” en l'editorial El Petit Editor. De tots el relats del llibre, un és també una cançó, “El temps és una roda”, un relat i una cançó que parla e la soledat de la gent major. En estos dies d'abril de 2020, en ple confinament, deixe la cançó com un xicotet homenatge als nostres majors que estan sofrint especialment esta pandèmia.

Podeu trobat la presentació del llibre en la 53 edició de la Fira del Llibre de València en
https://www.youtube.com/playlist?list=PLObpItPxOhePViHbRCGaPLHdFoRHWLC7v i el llibre en la pàgina de l’editorial,  http://www.elpetiteditor.com/producte/punts-de-vista/ .

Video tret Programa de Sueca Televisió​ "Calidoscopi", amb Enric Casado. Entrevista a càrrec de Eugeni Alcañiz Alberola​ amb motiu de la publicació del meu llibre de relats "Punts de Vista" Emés el 6 de juny de 2018.

EL TEMPS ÉS UNA RODA

Vell, cansat, de retorn
d’un despullat viatge,
m’aturava un moment.
Salvador Espriu

En un banc del Parc de l’Estació un vell està tot sol amb els seus records. El seu rellotge ja no marca les hores, està esperant a gent i amics que no vindran.
En el seu front es llig la soledat, es va fer vell i els fills varen marxar. I el gran amor de tota una vida la mort se’l va emportar un diumenge sense avisar.
Ha viscut molt, i no sempre feliç, el seu camí ha estat ple de forats. I no té por, està massa cansat. La vida és més que viure, i morir, més que esperar.
I ara ja sap que el temps és una roda, que roda, roda i roda sense parar. I ha d’arribar qualsevol dia... i no avisa mai.
Cada hora en porta una altra, cada dia és invariable, les setmanes tenen huit dies, tots els diumenges semblen eterns.
En aquell banc del Parc de l’Estació... 

Vídeos del confinament (14-04-2020) "República" i "LLibertat" Elena Casado - Enric Casado

Hui és 14 d’abril, commemoració de proclamació la II República, i amb el desig democràtic de la III, en estos dies de confinament no he trobat millor manera que commemorar-la que amb dos poemes de la meua filla Elena Casado Pineda​, que porten com a títols “República” i “Llibertat”, recitats durant la presentació del seu llibre de poemes “Primer l’amor... després el masoquisme” el 22 de febrer de 2017 en la Llibreria Rossa de València.

República

Soc filla de l'aigua i l'arròs.
De la flama i la tarongina.
I de l'opressió i la misèria.
Sóc carn de la república,
les mans arrelades als camps.

M'estime la meua terra.
Tortuosa i plena de sang,
de cadàvers a les sendes velles
i tantes boques òrfenes.

Estime aquesta mare imperfecta,
tendra i aspra.
No hi ha més mal parida
que qui renega de sa mare.


La llibertat

Sóc temple,
natura,
poder i vida.
Però, davant tot,
he sigut
             sóc
                   seré
                           dona.

El meu ventre florirà.
O no.
I el meu cos serà font de vida,
arrel, terra fèrtil.
O no.
Però, davant tot,
i malgrat tot,
he sigut
             sóc
                   seré
                           lliure.

Vídeos del confinament (13-04-2020) "La ciudad" Enric Casado i Ernesto Ruiz

I seguim en el confinament i posant vídeos. En el CD "Canciones perdidas" que vam gravar Ernesto Ruiz i jo, Enric Casado en 2011, hi ha un tema molt especial, “La Ciudad”, un tema original del grup “Sin Comentarios” compost entre 1984 y 1985.
En la versió del CD, els crèdits són estos: Ernesto Ruiz, baix, teclats i programacions; Enric Casado, guitarres; Ferran Bosch Caliu, Veu; Guillermo Llácer, saxo. Lletra, Ernesto Ruiz Granell; música: Ernesto Ruiz Granell, Enric-Miquel Casado Navarro i Jesus Casado Sapina. Tècnic de so, Ernesto Ruiz; Producció i mescles, Ernesto Ruiz i Enric Casado; Mastering, BmStudio.
Recorde les hores i hores que ens va costar gravar i mesclar este tema i com Ernesto i jo no imaginàvem el tema sense la veu de Ferran “Caliu”. És un treball del qual sempre m’he sentit molt orgullós, i on Ernesto es deixa hores i hores de producció. Una abraçada molt gran, amics.

La Ciudad (letra, Ernesto Ruiz)

La ciudad en la noche,
escondite de tantos y tantos sueños;
y las calles desiertas
invitándote a danzar…

El héroe de la noche
derrotado por primera vez,
andando entre el asfalto,
invitándote a danzar…

La ciudad en la noche
cargada de ozono...
una niebla húmeda
se cala en tus huesos
y las calles desiertas
invitándote a bailar…

Un silencio tenso,
el susurro nocturno,
el sonido de tus pisadas...
y un eco te persigue
y los fantasmas ríen a costa tuya.

La ciudad en la noche,
escondite de tantos y tantos sueños;
y las calles desiertas
invitándote a danzar

#CulturaenVaga

Tocar-se Damunt, #JoEmQuedeACasa (Sueca TV)

Programa de Sueca TV "Tocar-se damunt", edició  #JoEmQuedeACasa. Interprete a partir del minut 6'27'' la cançó "Petita cançó de la teva mort", sobre el poema del mateix nom de Salvador Espriu i música meua, gravat al menjador de casa en ple confinament. Emés el 9 d'Abril de 2020.

Vídeos del confinament (8-04-2020) "A les noies d'una taller a prop de casa" Ovidianes 2.0

Un dia més, un vídeo més. Durant 2015 i 2016 vaig participar en l’espectacle de Poesia escènica “Ovidianes 2.0”, que portarem endavant David Vid​, rapsode, Manola Roig, rapsoda, i jo, Enric Casado​, guitarra i veu.
Este vídeo correspon al poema d’Ovidi Montllor «A les noies d’un taller prop de casa», al qual vaig posar música i interpretava en l’espectacle.
Les imatges són de l’actuació que férem al Casal Jove de Sueca en febrer de 2015, i són de Sueca TV​.

A les noies d'un taller a prop de casa (Ovidi Montllor)

Ai!, com somriuen les noies
del taller del costat,
mentre mengen, mitjora,
el seu temps d'esmorzar.

Ai!, com somriuen i juguen
si tu les mires molt.
I si obres boca i dius...
encara riuen més.

I s'obliden de tot.
I viuen moments dolços.
I et llancen un bes tímid
amb la boca mig plena.

Després de l'esmorzar,
potser tot és més trist.
Potser llavors somien
fent treballar els dits.

Jo, torne al meu treball.
Tal volta somiant,
recordant la frescor
de les noies que fan
més dolça l'amargor
del qui viu treballant.

Vídeos del confinament (7-04-2020) "Allau de Llengua" Enric Casado i David Vid

Hui, en estos dies de confinament i vídeos, toca un sobre “Poesia Escènica”.
Ja fa anys que David Vid​ i jo, Enric Casado​, portem col·laborant i portant endavant projectes d’allò que nosaltres denominem poesia escènica: «Ovidianes1.0 i 2.0», «Romancers», «Contapoemes», «Allau de Llengua», etc. I últimament l’estrena d'«OVIDIANES 2.5. Vint-i-cinc anys sense oblidar a Ovidi Montllor», un repàs sobre l’escenari de la vida i obra d’Ovidi Montllor des de la nostra personal visió Ovidianes 2.5​
Un bon recurs durant estos dies de confinament és llegir, i sobretot llegir poesia. Per exemple, un dels poemes que interpretem en l’espectacle és “El Poble” de Miquel Martí i Pol, i ara mateix, en la situació en la qual estem, té una lectura molt especial.

El poble (Miquel Martí i Pol)

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.

El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

Vídeos del confinament (6-04-2020) "Lluna Plena" Enric Casado, violí Laura Talens

I seguim. Un vídeo més, un dia més de confinament.

Un moment molt especial. Cante la cançó Lluna Plena acompanyat al violí per Laura Talens Gonzàlez.
La lletra és del poema Lluna Plena de Rosa Serra.
Fou en la inauguració de l'Exposició Carta Blanca en el Els Porxets Sala d'Exposicions en abril de 2015.
Les imatge són de l'Informatiu de Sueca Televisió.

Podeu vore una altra versió del video ací

Lluna plena (Rosa Serra)

Em perd la lluna plena
un cel d'estels i aigua
la nit en que s'enyora
el dia que no queda.

Em perd la lluna plena
el foc en el que es crema
la corba d'una boca
la passió i la pena

Em perd la lluna plena
on tu i jo sabérem
on tu i jo oblidàrem
el dia que no queda

Em perd la lluna plena
el foc en el que es crema
la corba d'una boca
la passió i la pena

Vídeos del confinament (5-04-2020) "Les quatre i deu" Enric Casado

Hui tocava. Hi han músics que formen part de la banda sonora de la teua vida. I en el meu cas, un d'ells és Luis Eduardo Aute.

Només puc que agrair-li els bons moments que m'ha donat tant amb la seua música com amb la seua poesia.

Este només és un xicotet homenatge. L'aproximació de la lletra en valencià és meua. Un atreviment. El confinament et dóna temps per fer estes coses.

Vos deixe la lletra en castellà.

Las Cuatro y Diez (Luis Eduardo Aute)

Fue en ese cine, te acuerdas,

en una mañana al este del edén,

James Dean tiraba piedras

a una casa blanca, entonces te besé.

Aquella fue la primera

vez, tus labios parecían de papel,

y a la salida en la puerta

nos pidió un triste inspector nuestros carnets.

Luego volví a la academia

para no faltar a clases de francés,

tú me esperaste hora y media

en esta misma mesa, yo me retrasé.

Quieres helado de fresa

o prefieres que te pida ya el café.

Cuéntame cómo te encuentras

aunque se que me responderás: muy bien.

Ten, esta foto es muy fea,

el más pequeño acababa de nacer

oiga, me trae la cuenta,

calla, que fui yo quién te invitó a comer.

No te demores, no sea

que no llegues a la hora al almacén.

Llámame el día que puedas,

date prisa que ya son las cuatro y diez.

Vídeos del confinament (4-04-2020) "Cançó de perdona aquell que no duu" Guitarres i dolçaines

I seguim amb més vídeos i el confinament.
En 2011 em vaig decidir a participar en el programa de Sueca TV “Passa’m la lletra”, amb un poema de Vicent Andrés Estellés que havia musicat quan tenia poc més de vint anys, “Cançó de perdona aquell que no duu”.
Quan vaig començar a preparar els arranjaments, vaig telefonar al meu amic Mondu i li vaig demanar si volia ajudar-me. D’aquella primera col·laboració va nàixer un projecte musical “Guitarres i dolçaines”, que presentarem en directe en juny de 2013 a la plaça de Sant Pere durant el “Sueca Sona”.
El vídeo el gravarem en la desapareguda "Llibreria Sant Pere”, i l’àudio en l’estudi de Sueca RMT RockSound, de la ma de Francesc Vera Vinyoles, que va fer un gran treball.

Podeu vore ací el programa complet en este mateix blog.

Cançó de perdona aquell que no duu (Vicent Andrés Estellés)

Per no tenir no tenia
ni tan sols una set d' aigua
però duia en els seus ulls
un estel per on anava.

Per no tenir no tenia
ni una amiga ni una llàntia
però duia en el seu cor
com un estel una llàgrima.

Criatura filla meua
el món te la fel amarga
mai no perdona a qui du
com un ram una esperança.

I quan la nit arribava
i no sabia a on anava
duia en el front una llàgrima
i en el cor una set d'aigua

Vídeos del confinament (3-04-2020) "La meua Xiqueta" Enric Casado

21 dies de confinament i quart vídeo.
Hui m’he decidit pel tema “La meua Xiqueta”, un poema de Rosa Roig del seu llibre “Joc de dos” (2012), al que vaig posar música al cap de pocs minuts d’haver-lo llegit.
És d’eixos moments en què lliges un poema, sents la música, agafes la guitarra i la cantes.
En trenta minuts estava enllestida.
En 2016 vaig parlar amb el meu amic Ernesto Ruiz i la vam gravar en el seu estudi, BmStudios, afegint-li Ernesto les programacions i el baix.

La meua xiqueta (Rosa Roig)

La meua xiqueta ja no és l’ama
ni del carrer ni del corral.
Li han arravatat la figuera i la parra,
i la flor del taronger.

La meua xiqueta ha crescut
perquè la mentida l’ha encalçada,
primer al carrer, després al corral.

I figuera, parra i flor del taronger
se li han podrit a les mans.
La meua xiqueta que no és ama,
ara no té ni carrer, ni té corral.

Vídeos del confinament (2-04-2020) "Mi Ira" Enric Casado i Ernesto Ruiz (Nagasaki Suit)

I seguim. En 2011 Ernesto Ruiz i jo, Enric Casado, vam gravar en BmStudios, l'estudi d'Ernesto, sota el nom de "Nagasaki Suit", un CD al qual posarem per títol "Canciones perdidas". El Cd inclou 12 temes i una sorpresa final. Vos pose com a mostra un dels temes, "Mi ira".

Els crèdits en el cd són els següents: 8. MI IRA (4:17), Letra: Ernesto Ruiz Granell, Música: Enric-Miquel Casado Navarro. La letra es de 1988 y la música de 2011. Volvemos a componer juntos otra vez.

D'este tema recorde sobretot l'immens plaer de tornar a composar amb Ernesto després de tants anys. El solo de guitarra el vaig composar un dia a les dos o tres de la matinada. És un dels temes que he compost que més m'agraden. Espere que a vosaltres també.

En el CD es pot llegir esta introducció:

Las Canciones Perdidas

Teníamos un montón de canciones, perdidas desde los años 80 en antiguas cintas de casete, en viejos folios amarillos mecanografiados, algunos con apenas unas breves indicaciones de notas y acordes, o la mayoría de las veces en la punta de nuestros dedos, porque por una u otra razón, nunca las habíamos dejado de tocar.
Y una tarde, hablando por la calle, decidimos que este era un momento tan bueno como otro para sacar algunas a la luz. Este disco es el resultado. Unas veces ha sido sencillo, la música ha fluido como si esperara salir. Otras, se resistía, y solo a fuerza de tesón y perseverancia ha tomado forma.
Nuestro método de trabajo es simple, el mismo de siempre. Todo nos tiene que gustar a los dos, y si no es así, se busca algo diferente que nos agrade. Porqué la música de este disco es aquella que siempre quisimos grabar juntos y por mil razones no pudimos hacer entonces.
Queremos aprovechar para dar las gracias a todos los amigos con los que alguna hemos tocado. Con todos hemos disfrutado y hemos aprendido.
Por último, las canciones de este disco están dedicadas a las mujeres que comparten nuestras vidas. Sin vuestro amor y paciencia nunca hubieran visto la luz. Os queremos.

Vídeos del confinament (1-04-2020) "Nota Bene" Enric Casado i Elena Casado

Segon vídeo. Esta vegada amb la meua filla Elena Casado Pineda, en la sala Simbiosi d'Alzira durant l'Innoce12, el 28 de desembre de 2016.
Una de les interpretacions més boniques del poema "Nota Bene" de Joan Fuster que hem fet.
La música és meua, i la interpretació, impecable, de la meua filla. Que la disfruteu. Demà més.

Nota bene (Joan Fuster)

i jo crec en l’amor i no en la vida

l’amor és dins de mi com una terra
insaciable, lúcida i sonora
com una fe o un cos o senyoria

l’amor és una ràbia precisa
és entre totes les parets imperdonables
és sota l’arc de les paraules sàvies
és en la cuixa esplendorosa i tensa
que es deixa transitar pels nostres besos

amor fam vàlida i teler d’escuma

l’amor és aquest signe aquesta fura
la vida és una fosca que ens escanya

jo no sé què és la vida i no m’agrada
deu ser aquest afany d’escriure versos
els versos a recules per l’arena

i jo crec en la mort i no en les passes