dijous, 20 d’octubre del 2022

NO PER REI, SINÓ PER LLADRE (ELS BORBONS, IV)



Per Enric Casado

Un poemeta atribuït a Valle-Inclan diu: «Un cabrón el tatarabuelo, / un canalla el bisabuelo, / puta y reputa la abuela, / el padre, chulo y pardela, / el hijo más listo, lelo, / pistonuda parentela / la de nuestro reyezuelo.» Alfonso XIII, «el Africano», fou rei des del seu naixement, en 1886, assumint el poder als setze anys, el 17 de maig de 1902, fins la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931. Va morir en Roma, en l’exili, com altres Borbons, 1941.

Entre les “grans” coses que va aconseguir, deixant a banda amants i fills bastards, cal destacar la guerra en Marroc pels recursos miners. Podia haver subornant als caps de les cabiles rifenyes. Però es va deixar convéncer pels militars, i en 1909 anàrem a la guerra. Anys de guerra que no van servir de res. En 1921, en el desastre d’Annual, moriren tretze mil soldats. De nou es va considerar la solució de subornar als caps de les cabiles. Però els militares es tornaren a oposar, especialment els més jóvens. El més destacat, un jove comandant de cognom Franco.

Incapaç de governar, o de deixar governar (com bon Borbón), en 1923 Alfonso XIII va consentir el colp d’estat de Primo de Rivera. Com bon dictador, va afirmar que quan es restablira l’ordre deixaria el govern. Però d’entrada va dissoldre les corts i va designar un directori militar. Set anys, i al final, Alfonso XIII va fer de Borbón, i el va deixar tirat. Això va passar el 29 de gener de 1930. Uns dies abans, Primo de Rivera pensava que encara tenia el respecte del rei, i va dir: «A mí nadie me borbonea», neologisme que significa “forma d’engany pròpia dels Borbons”. Ja parlarem de borbonejar.

No se li va perdonar al rei la complicitat amb la dictadura. Creixien els desórdens, i la majoria de les forces polítiques coincidien en la necessitat d’acabar amb la monarquia. En les eleccions municipals d’abril de 1931 guanyaren els republicans, i va arribar la II República. Alfonso va fer les maletes i va fugir, emportant-se tot el que va poder. Un Borbón més a l’exili. Poc va durar l’esperança de la II República, amb tres presidents, del 31 al 36, Niceto Alcalá-Zamora; en el 36 Diego Martínez Barrio (interino); i del 36 al 39, Manuel Azaña, fins a la desfeta a mans del colpista i dictador Franco.

Però no li llevem mèrits a Alfonso XIII. El besavi de l’actual rei se li ha de reconèixer haver sigut pioner en el desenvolupament del cinema pornogràfic a Espanya. Les cintes porno foren rodades per la productora barcelonesa Royal Films a instàncies del Conde Romanones, amb l’objectiu de subministrar cine porno a la casa real i Alfonso XIII. Coses dels Borbons, “sans” entreteniments, com caçar elefants o rebre i regalar diners. Però abans hem de parlar del fill de rei i pare de rei, però mai rei. I continua.



Proclamació de la II República a València. "La Semana Gráfica", foto del 14 d'abril de 1931 de la llavors plaza de Emilio Castelar de València




[Publicat en el periòdic l'Expressió en Octubre de 2022]



  Per Enric Casado      En els últims anys, estan emergint “democràticament” líders ultraconservadors, amb clars tints feixistes. Trump als ...