Per Enric Casado
Entre les “grans”
coses que va aconseguir, deixant a banda amants i fills bastards, cal destacar
la guerra en Marroc pels recursos miners. Podia haver subornant als caps de les
cabiles rifenyes. Però es va deixar convéncer pels militars, i en 1909 anàrem a
la guerra. Anys de guerra que no van servir de res. En 1921, en el desastre
d’Annual, moriren tretze mil soldats. De nou es va considerar la solució de
subornar als caps de les cabiles. Però els militares es tornaren a oposar, especialment
els més jóvens. El més destacat, un jove comandant de cognom Franco.
Incapaç de
governar, o de deixar governar (com bon Borbón), en 1923 Alfonso XIII va
consentir el colp d’estat de Primo de
Rivera. Com bon dictador, va afirmar que quan es restablira l’ordre
deixaria el govern. Però d’entrada va dissoldre les corts i va designar un
directori militar. Set anys, i al final, Alfonso XIII va fer de Borbón, i el va
deixar tirat. Això va passar el 29 de gener de 1930. Uns dies abans, Primo de
Rivera pensava que encara tenia el respecte del rei, i va dir: «A mí nadie me borbonea», neologisme que
significa “forma d’engany pròpia dels Borbons”. Ja parlarem de borbonejar.
No se li va
perdonar al rei la complicitat amb la dictadura. Creixien els desórdens, i la
majoria de les forces polítiques coincidien en la necessitat d’acabar amb la
monarquia. En les eleccions municipals d’abril de 1931 guanyaren els
republicans, i va arribar la II República. Alfonso va fer les maletes i va
fugir, emportant-se tot el que va poder. Un Borbón més a l’exili. Poc va durar
l’esperança de la II República, amb tres presidents, del 31 al 36, Niceto Alcalá-Zamora; en el 36 Diego Martínez Barrio (interino); i del
36 al 39, Manuel Azaña, fins a la
desfeta a mans del colpista i dictador Franco.
Però no li llevem
mèrits a Alfonso XIII. El besavi de l’actual rei se li ha de reconèixer haver
sigut pioner en el desenvolupament del cinema pornogràfic a Espanya. Les cintes
porno foren rodades per la productora barcelonesa Royal Films a instàncies del Conde Romanones, amb l’objectiu de
subministrar cine porno a la casa real i Alfonso XIII. Coses dels Borbons,
“sans” entreteniments, com caçar elefants o rebre i regalar diners. Però abans
hem de parlar del fill de rei i pare de rei, però mai rei. I continua.
