República
Soc filla de l'aigua i l'arròs.
De la flama i la tarongina.
I de l'opressió i la misèria.
Sóc carn de la república,
les mans arrelades als camps.
M'estime la meua terra.
Tortuosa i plena de sang,
de cadàvers a les sendes velles
i tantes boques òrfenes.
Estime aquesta mare imperfecta,
tendra i aspra.
No hi ha més mal parida
que qui renega de sa mare.
La llibertat
Sóc temple,
natura,
poder i vida.
Però, davant tot,
he sigut
sóc
seré
dona.
El meu ventre florirà.
O no.
I el meu cos serà font de vida,
arrel, terra fèrtil.
O no.
Però, davant tot,
i malgrat tot,
he sigut
sóc
seré
lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada