Mai no direm res. (Vladímir Maiakovski)
La primera nit ells s'acosten
i agafen una flor del nostre jardí.
Ells s’acosten
i agafen una flor del nostre jardí
I no diem res, no.
No diem res, no.
Mai no diem res.
La segona nit ja no s'amaguen
i ens xafen les flors, i maten el nostre gos.
Ja no s'amaguen
i ens xafen les flors, i maten el nostre gos.
I no diem res, no.
No diem res, no.
Mai no diem res.
Fins que un dia el més dèbil d'ells
entra sol en casa nostra,
ens furta la lluna, i coneixent la nostra por
ens arranca la veu de la gola.
I perquè no vam dir res,
ja no podem dir res,
mai no direm res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada