Seguim amb el confinament. Quan vaig enviar dues cançons al programa “Tocar-te damunt”, volia que tingueren certa càrrega simbòlica. Una d’elles va ser “Petita Cançó de la teva mort” de Salvador Espriu. El poema, publicat en 1952 al llibre “Les hores”, està dedicat al record i memòria del poeta i condeixeble d’Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, mort per tuberculosi en 1938, quan només tenia 24 anys.
La simplicitat del poema expressant el dolor d’una mare per la pèrdua d’un fill, es pot traspassar hui al dolor i dol que senten totes les persones que han perdut pares, mares, fills, filles, iaios, iaies, familiars, amics, amigues, per esta maleïda malaltia que és el COVID-19.
Que a terra els siga lleu.
La simplicitat del poema expressant el dolor d’una mare per la pèrdua d’un fill, es pot traspassar hui al dolor i dol que senten totes les persones que han perdut pares, mares, fills, filles, iaios, iaies, familiars, amics, amigues, per esta maleïda malaltia que és el COVID-19.
Que a terra els siga lleu.
Petita Cançó de la teva mort
(Poema, Salvador Espriu; Música, Enric Casado)
La teva mare broda
en el carrer de l'Om.
La teva mare broda,
broda claror.
La teva mare canta
una cançó,
la vella història trista
d'un gran amor.
La pluja li contava
la teva mort,
la pluja li contava
com has mort sol.
Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l'Om.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada