Per Enric Casado
Seguisc amb els Borbons. Mentre Josep I «Pepe Botella» regnava, tenia lloc la «guerra del Francés» (o de la independència) i Ferran VII i son pare Carles IV disfrutaven en l’exili de les rendes de Napoleó per regalar-li la corona espanyola.
Al temps, les corts de Cadis aprovaren la Constitució de 1812, la primera
que va tindre Espanya i una de les més liberals dels seu temps. Establia la sobirania en la Nació —no en el
rei—, la limitació dels poders del rei, la separació de poders, la llibertat
d'impremta, o l’abolició del feudalisme i la desaparició de la inquisició,
entre altres qüestions. A més, confirmava la ciutadania espanyola per a tots
els nascuts en qualsevol territori de la corona espanyola, pràcticament fundant
un sol país amb les províncies americanes, africanes i asiàtiques.
Quan Napoleó fou derrotat, va tornar en 1813 Ferran VII, com desitjaven les
Corts. El primer que va fer fou derogar la Constitució de 1812, per retornar a
un estat absolutista, sobre tot perquè sinó les rendes passarien a l’hisenda de
la nació, i no a l’hisenda real, i això un Borbó no podia consentir-lo. Un bon
Borbó no menysprea els diners. Per cert, com bon Borbó, va mantenir a son pare
Carles IV desterrat a la cort papal de Roma, on va morir, per por a que
reclamara la corona. Tota una lliçó d’ètica borbona. A Ferran VII al principi l’anomenaren «El Deseado» pel gran
suport popular que va tindre. Després, al considerar-lo cruel i malvat, va
rebre el sobrenom del rei «El Felón».
En morir Ferran VII, va heretar la corona als tres anys Isabel II «La de los tristes destinos»,
després de la “Pragmàtica
Sanció” que derogava la “Llei Sàlica”, que impedia accedir a les dones a la
corona. Això va provocar la revolta de l’infant
Carlos María Isidro de Borbón, germà de Ferran VII, el que hauria segut
l’hereu, provocant les tres guerres carlistes, que van ensagnar el país al llarg del segle XIX. Una més dels Borbons,
que no volen amollar el poder ni a bastonades.
Va ser nomenada com a regent sa mare, Maria Cristina de Borbó-Dos Sicilias.
Davant dels escàndols que va provocar la regent en la cort, en 1840 va ser
substituïda pel general Espartero, qui fou obligat a abandonar el càrrec en
1843.
Isabel no tingué cap afecte per part de sa mare, i ningú es va preocupar de
donar-li una educació adequada. Tots, progressistes o moderats, partien d’un
principi bàsic: quan més ignorant fora, més fàcil resultaria servir-se d'ella i
manipular-la. S’afirmava que a penes si sabia llegir i escriure, ni sumar o
restar. Els seus únics entreteniments eren els joguets i els gossets.
Per evitar altra regència, amb només 13 anys, Isabel II fou nombrada major
d’edat. Ja teníem altre, en este cas altra, Borbó al tron. I continua.
