dijous, 16 de desembre del 2021

LA SÍNDROME DEL “GRINCH”

Per Enric Casado

Des de que té memòria, Nicolau sent una immensa aversió al Nadal. Per a ell són unes dates terribles. Quan arriba Nadal sembla que té l'obligació d'estar alegre i feliç, i com més s'obstina la gent a fer-lo somriure, ell pitjor ho porta.

Nadal és una època de l'any emocional, tota la publicitat i el màrqueting es dirigeixen a moure sensacions i a promoure la sensibilitat i les emocions. Però no són alegres per a tots i totes, i poden arribar a convertir-se en vertader odi cap a Nadal.

Nicolau no pot entendre que en estiu ja venguen la loteria de Nadal, i que abans de Tots Sants, els centres comercials ja estiguen venent articles nadalencs. Està esgotat de que la gent li diga coses com «¿Per què no t'agrada el Nadal?, si és una data molt bonica...». A vegades a arribat a pensar si Nadal ha existit realment, o només és el resultat d’un llavat de cervell que ens feren quan érem xicotets perquè ens ho creguérem.

Però sap que no està sol. En 2017, un estudi assegurava que el 6% dels espanyols "odia" Nadal, i a un 27% no li acaba de convéncer. El 60% de les dones i el 47% dels homes enquestades van reconéixer patir nostàlgia per Nadal, i un 35% de les dones, a més, parlava de "tristesa". Però també hi havia un 26% de gent que adora Nadal. No és el cas de Nicolau. Ell està en el 6%.

Està fart d’escoltar que està malament sentir-se trist; que tot li recorde que ha de ser feliç; de la música i de les pel·lícules nadalenques; de les males cares quan veuen que no li apassiona Nadal; que la gent es comporte generosament i amablement en esta època com si no pogueren ser-ho la resta de l'any; de l’enorme quantitat d'anuncis, sobretot els de colònia, com si en Nadal férem mala olor; que Nadal simbolitze el capitalisme més tòxic, siga un malson consumista, i que siga nefast pel medi ambient: bosses de plàstic, paper d'embolicar, cinta adhesiva, caixes buides, les sobres de menjar...

Però el que més li molesta de Nadal es vore’s obligat a tindre menjars i sopars amb persones amb les quals ni tan sols pren ni un café. El clàssic: "¿Ens veiem abans de Nadal?". I llavors es pregunta: "¿Però si no ens hem vist en tot un any, per què ara? ¿Quina necessitat tinc jo?".

Per cert, si el 6% que no els agrada Nadal pateixen “La síndrome del Grinch”, el 27% que l’adora, ¿què tenen, “La síndrome del Pare Noel”? ¿I el 67% restant?

De tota manera, Nicolau vos demana que sigueu compressius amb tots i totes els que no s’ho passen massa bé en estes dates (per exemple, no els digueu allò de «¡Sembla que algú necessita una miqueta d'esperit nadalenc!»). A canvi, ell vos desitja un Bon Nadal a tots i totes, i un feliç any 2022.

Foto: Jaime Ramírez                                  

[Publicat en el periòdic l'Expressió en desembre de 2021]

  Per Enric Casado      En els últims anys, estan emergint “democràticament” líders ultraconservadors, amb clars tints feixistes. Trump als ...