Per Enric Casado
Escric este article amb dies d’antelació. No sé com anirà hui la invasió d’Ucraïna, si s’hauran rendit, signat la pau, o si Putin haurà iniciat una altra guerra, per exemple, a Moldàvia. Però ara tot es centra en la invasió de Rússia sobre Ucraïna, una guerra terrible, ací, a Europa. Tot perquè Putin diu que no vol que Ucraïna entre en l’OTAN. Això és l’excusa d’un populista totalitarista i criminal de guerra. Estan morint persones per l’obsesió d’un megalòman. Poc importen el motius. Putin ja ho ha fet a Txetxènia i a Geòrgia, i ara envaeix Ucraïna, després de Donetsk, Lugansk i Crimea. No sé si pararà.
A Europa fa pocs anys ja tinguérem una guerra a l'antiga Iugoslàvia, i fou tanta la pressió informativa que a moltes persones vam acabar pensant que era l'única guerra que hi havia al món.
I desgraciadament no és així. En estos moments és tal la quantitat de conflictes oberts (guerres, colps d’estat, narcoguerres, genocidis...) què és molt difícil fixar el nombre, però superen més de la trentena, amb unes xifres de milions de morts, ferits, refugiats... sense comptar els danys materials.
El poble Kurd viu obligat a vagar, perseguits i exterminats per les muntanyes d'Iraq i Turquia des de que en 1923 foren privats del seu estat. Al Tibet, la Xina segueix imposant la seua política d'ocupació des de 1950. A Afganistan (¿ja l’heu oblidat? Fou l’estiu passat) els talibans denigren cada dia els drets humans, i està considerat el país més perillós del món per viure una dona. Al Sàhara el conflicte continua obert des de que en 1975 l'estat espanyol l'abandonara.
Només una llista de països on en este moment hi han conflictes (i me’n deixe molts): Síria, Líbia, Iemen, Palestina, Iraq, Etiòpia, Moçambic, Colòmbia, Nicaragua, Mèxic... I els colps d'estat a Txad, Guinea-Conakry, Mali, Níger, Sudan, Myanmar...
Per desgràcia, la falta d’informació dificulta enormement la pau. La immensa majoria dels polítics elaboren les seues agendes en funció de les notícies. Una curta notícia viral pot fer més que deu anys de negociació.
I les ONGs també pateixen eixa injustícia. Només les guerres «famoses», les que cada dia ixen en les notícies i a les xarxes socials obtenen fons econòmics realment importants per a realitzar tasques humanitàries.
Per això qualsevol acte d'ajuda, recolzament i solidaritat que fem, per xicotet que siga, per minúscul que ens semble, serà importantíssim i tindrà un efecte immediat en fer disminuir un poc el sofriment que causen els conflictes armats, i ens ajudarà a recórrer el llarg camí que ens resta per aconseguir una pau duradera i completa al nostre planeta.
Espere que Ucraïna, como tantes altres guerres, no passe a ser una guerra oblidada.
de 2022]
