Per Enric Casado
La reina es va refugiar en la religió i el sexe. Molt conegudes són les
il·lustracions pornogràfiques sobre la reina “Los Borbones en Pelota”. Va
tindre molts amants, i sempre s’ha dubtat que algun del seus dotze fills fora
del rei consort, encara que els va reconèixer. El seu regnat va estar ple de
corrupció i governs dels sectors més conservadors i clericals, obligant als
progressistes a recórrer a les insurreccions per accedir al Govern. En 1868,
amb la Revolució “La Gloriosa”, Isabel II era destronada i s’exiliava en París
fins la seua mort en 1904. Això sí, es va emportar les joies de la corona. En 1870 va abdicar en favor del seu fill
Alfonso. Sa mare ja li va insinuar: «Fill
meu, l’única sang borbona que corre per les teues venes és la meua».
En Espanya es va
iniciar un període de sis anys, conegut com el Sexenni Democràtic, primer amb
l’intent d’una nova monarquia amb Amadeu
I «El Electo» i
després amb la Primera República, tant La
Federal com La Unitària, amb un
total de cinc presidents des de l’11 de febrer de 1873 fins al 29 de desembre
de 1874: Estanislao Figueras, Francisco
Pi y Margall, Nicolás Salmerón, Emilio Castelar i Francisco Serrano y Domínguez.
Este últim
dissolgué les Corts Republicanes i va instaurar una espècie de dictadura
republicana. Però la destrucció de las forces polítiques republicanes obria pas
a la restauració dels Borbons, fomentada per Cánovas del Castillo i precipitada
a finals de desembre de 1874 pel pronunciament del General Martínez Campos en
Sagunt.
Alfonso XII «El pacificador» fou proclamat rei
el 29 de desembre de 1874 i va arribar a Espanya a mitjans de gener del 75. A
sa mare, Isabel II, seguint la lògica borbona, Alfonso XII i Cánovas van
considerar que era preferible que seguira exiliada a París.
Va morir en 1885
de forma prematura als vint-i-set anys, víctima de la tuberculosi que patia des
de feia anys i mantenia en secret. És el Borbó menys criticat en la política,
encara així la seua vida privada era molt borbona. En vespres de la seua mort,
li confessava al Comte de Solms: «pensava que era físicament molt fort (...) He descobert massa tard que no és possible
treballar durant tot el dia i divertir-se tota la nit. No ho tornaré a fer en
el futur». Sona molt a allò de «Lo
siento mucho, me he equivocado…»
Estava a punt d’arribar
a tron a Alfonso León Fernando María Santiago Isidro Pascual Antón de Borbón i
de Habsburgo-Lorena, més conegut com Alfonso
XIII, «El africano». I continua.
