dissabte, 12 de març del 2022

LES FALLES

Per Enric Casado

Les falles són una de les formes més meravelloses que tenim de donar a conèixer a tot arreu la seua peculiar manera de ser. Són una de les tradicions més suggeridores en la vida del nostre país.

Cada any, d'una forma més o menys espontània, molts pobles alcen les seues falles com un parèntesi reconfortant enmig de la monotonia diària, com una ocasió immillorable on trobar-se tots per i amb un motiu d'alegria.

El professor Sanchis Guarner, va definir perfectament la festa:

«La festa és l'espill d'un poble, perquè ens presenta la seua cara al natural, ni angoixada pels seus problemes quotidians, ni crispada per l'esforç natural, ni deformada per la por, la crueltat o l'odi. La gent en la festa duu el vestit fester, la cara festívola i l'ànim festiu».

Però el valencians no som diferents de la resta de pobles i ciutats. Vivim, d'una manera metòdica, aferrats als nostres treballs, a les nostres feines diàries. Però no volem sobreviure i prou. Volem viure, i per això necessitem les festes.

Els valencians reconeguem que ens agraden les festes, que volem festa i que fem festa. I quan fem festa (qualssevol de les que celebrem al nostre país) li posem molt de color, molt de barroquisme, molt de soroll, molta imaginació, molta pólvora... i molt de menjar.

Joan Fuster va expressar amb les paraules justes la finalitat i significació de les festes per nosaltres:

«Les festes, entre nosaltres, tenen això de bo: que són una vibrant ocasió de trobar-nos tots, si no units, reunits, tots, "blancs" i "negres", "rics" i "pobres", "vells" i "jovens", el poble sencer».

Però no ens agraden les festes només pel divertiment de la festa en si. Seria injust si no parlara de com disfrutem preparant-les. I és que, tot i la feina que porten, tenim la virtut de fer festa inclús mentre preparem la festa.

Ara bé, només la gent que n'ha preparat de festes és capaç d'avaluar els treballs, els afanys i els disgustos que en signifiquen. Però les hores de son i descans perdudes, les setmanes de feina i els mesos d'arreplegar diners, es fan —mal que siga inconscientment— amb el goig de demostrar i demostrar-nos que som capaços, almenys durant unes hores o dies, de prendre consistència social i de participar, més o menys units, gràcies a un estímul comú i general. Per això les falles, com a festes d'un poble, són una caixa de ressonància col·lectiva, i han de respondre al temps en que es viu. I un poble que és capaç d'unir-se, de reunir-se, per fer festa, també ha de ser capaç d'unir-se, de reunir-se, per millorar i superar d'una vegada els problemes que té pendents.

Portada de "Combustible per a Falles" de Joan Fuster, en homenatge.

[Publicat en el periòdic l'Expressió en març de 2022]

dimarts, 1 de març del 2022

#LACULTURAÉSSEGURA

Per Enric Casado

Cecília és música. Després de la suspensió de les Falles, el confinament i un estiu sense festes ni revetles, els ingressos per l'orquestra on treballa han sigut inexistents. No va tindre tampoc dret a cobrar un ERTE. Amb la banda del poble i el seu grup de poc-rock va fer un parell de concerts per internet, sense cobrar, clar. Només li va quedar l'escola de música, unes poques hores de classe a la setmana que havia de fer telemàticament.

Ara, Cecília té "sort", per dir-ho així. Amb quasi trenta anys, com molts "jóvens", encara viu a casa dels seus pares, jubilats. Però altres havien de pagar lloguers, préstecs, o simplement menjar. Els professionals de les arts en general han sigut un dels grups més afectats. I en molts casos, sense dret a ajudes.

Es diu que les crisis són una oportunitat. En este cas no ho crec. El món de la cultura s'ha vist profundament afectat, tant en l'aspecte social com econòmic. Esdeveniments cancel·lats, institucions tancades, artistes i treballadors en situació de precarietat... Si la indústria cultural després de la crisi de 2008 a penes era rendible, amb la Covid-19 ha sofrit un colp del qual li constarà molt de temps, treball i inversió recuperar-se.

Respecte a internet, els únics que han fet negoci són les grans plataformes. Els artistes a penes han monetitzat el moviment produït durant la pandèmia. Eixe és el gran repte, com fer rendible internet pels generadors de continguts, no només pels grans distribuïdors. I parle de tot, música, teatre, cinema, literatura, etc. I de crear plataformes europees, ja que totes les grans empreses són estatunidenques, i primen els seus models i continguts.

¿Algun fet positiu, a pesar de tot? Sí, l'augment de la creació artística amb la utilització de nous canals (que ara falta saber com rendibilitzar), i que s'ha estimulat l'associacionisme en un sector molt disgregat (i que ara perdure).

La cultura sempre ha sobreviscut als temps adversos: guerres, desastres, epidèmies, fanatismes. El que no tinc tan clar és si sobreviuran a esta crisi molts treballadors i treballadores, ni moltes de les xicotetes empreses culturals.






  Per Enric Casado      En els últims anys, estan emergint “democràticament” líders ultraconservadors, amb clars tints feixistes. Trump als ...