Per Enric Casado
«La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix». Així ho va establir Carlo M. Cipolla en les seues lleis sobre l'estupidesa. Desafortunadament, per la meua experiència, té tota la raó. Els estúpids representen una amenaça perquè per a la gent no estúpida els resulta complicat comprendre la profunditat del seu comportament. Podem comprendre a un lladre, un delinqüent, un malvat, per què les seues conductes segueixen un patró de racionalitat, perversa i retorçada, però en última instància, racional, que ens permet o permetria establir defenses adequades. Això, amb una persona estúpida, resulta completament impossible. Cipolla ja ho va deixar clar en la seua tercera llei: «una persona estúpida actua sense raó, sense un pla precís, en els moments i llocs més imprevisibles i improbables.»
Ara bé, quan una persona estúpida arriba al poder, i no ho dubten, ha passat, està passant i continuarà passant (no subestimem mai la capacitat dels estúpids), el perill augmenta exponencialment.
La falta de judici, discerniment i racionalitat pot portar a decisions desastroses. El risc d'errors greus i conseqüències negatives és impredictible. Quan les persones estúpides ostenten el poder, sorgeixen polítiques irracionals, decisions precipitades o accions perjudicials per a la societat en general. Els estúpids no reconeixen els seus errors, i tenen una capacitat infinita per a soscavar el benestar públic, afeblir les institucions i generar conflictes innecessaris.
Si un estúpid en el poder és perillós, un estúpid volent arribar al poder perquè està convençut que el poder és seu i solament seu, ho és encara més. No oblidem que les accions d'una persona estúpida no segueixen les normes de la racionalitat. És impossible organitzar una defensa adequada i lògica, ja que la seua estratègia, per dir alguna cosa, manca de qualsevol forma de racionalitat. Com va dir Goethe «Contra l'estupidesa, fins els déus lluiten en va.»
Segons Cipolla, hi ha quatre tipus de persones: les intel·ligents, que beneficien els altres i a si mateixos; les incautes, que beneficien els altres i es perjudiquen a si mateixos; les malvades, que perjudiquen els altres i es beneficien a si mateixos; i per acabar, les estúpides, que perjudiquen els altres i a si mateixos. Ja m'imagine a vostés, els lectors, tractant de trobar el seu lloc en la llista. Si és així, tranquils, almenys poden dir que no son estúpids. Però no s'alegren. Les persones estúpides no naixen, es fan, i en qualsevol moment una persona normal pot passar a ser un estúpid integral.
Ja ho va dir Albert Einstein: «Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no estic segur».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada