Hui m’he decidit pel tema “La meua Xiqueta”, un poema de Rosa Roig del seu llibre “Joc de dos” (2012), al que vaig posar música al cap de pocs minuts d’haver-lo llegit.
És d’eixos moments en què lliges un poema, sents la música, agafes la guitarra i la cantes.
En trenta minuts estava enllestida.
En 2016 vaig parlar amb el meu amic Ernesto Ruiz i la vam gravar en el seu estudi, BmStudios, afegint-li Ernesto les programacions i el baix.
La meua xiqueta (Rosa Roig)
La meua xiqueta ja no és l’ama
ni del carrer ni del corral.
Li han arravatat la figuera i la parra,
i la flor del taronger.
La meua xiqueta ha crescut
perquè la mentida l’ha encalçada,
primer al carrer, després al corral.
I figuera, parra i flor del taronger
se li han podrit a les mans.
La meua xiqueta que no és ama,
ara no té ni carrer, ni té corral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada