Per Enric Casado
Davant de Nadal, Joan va repassar
la seua vida, reafirmant-se en què era una vida corrent i rutinària. Va tindre
una infància plena de mancances emocionals i conflictes familiars. Després va
tindre una adolescència difícil, amb relacions sentimentals insatisfactòries i
conflictives. La seua incapacitat per enfrontar-se als seus problemes
emocionals, el portaren a establir vincles poc saludables.
Molt jove va aconseguir un
treball on passava els dies executant tasques monòtones i poc gratificants. Era
un més en el dia a dia. Joan es va convertir en una figura invisible en el món
laboral, sempre complint amb les seues responsabilitats, però sense destacar en
res.
En la vida personal, Joan
anhelava escapar de la seua existència rutinària. Va intentar explorar
diferents aficions, però cap li va proporcionar la satisfacció que buscava. Com
els seus pares eren dels que creien que s'havia d'estudiar una carrera, va
estudiar Llengua i literatura, sense saber massa bé per què.
Un dia va trobar parella, una
dona meravellosa i molt més vàlida que ell en tots els sentits. Va ser incapaç
de formar una família normal, fent molt de mal als seus fills i a la seua dona.
El cercle viciat d'on provenia no el va saber veure a temps, i ho va destrossar
tot.
Amb més de trenta anys, va
decidir canviar de rumb i treballar de professor. Amb entusiasme, va començar
en l'ensenyament, amb l'esperança de canviar la seua vida. No obstant això, a
mesura que els anys passaven, Joan es trobava en una situació similar a
l'anterior.
Ser professor no li va aportar
les satisfaccions que esperava. Les dificultats persistiren i els desafiaments
de l'ensenyament se sumàrem als seus problemes. Encara que intentava ensenyar
els seus alumnes amb empatia i dedicació, les seues limitacions emocionals i
les del sistema educatiu minaven els seus esforços. Joan se sentia frustrat i
desanimat. Amb el pas dels anys, es va resignar a acceptar que la seua vida no
havia canviat. Continuava portant una existència ordinària, sense trobar la
felicitat i la satisfacció que anhelava, només pensant en la jubilació com a
via d'escapament.
Joan representa a tantes i tantes
persones que no aconsegueixen escapar de la mediocritat, als que damunt acusen
de no buscar l'excel•lència i conformar-se, com qui quan et veu ofegant-te, et
diu «respira» i se'n va. I que a pesar dels seus somnis i desitjos, per mil
motius, es veuen atrapats tota la vida en una realitat descoratjadora,
frustrant i sense esperança. Per desgràcia, ni tots ni totes arriben a ser
feliços, a pesar que ho intenten. És la trista realitat. Per molts Nadals que
es vulguen celebrar.
[Publicat en el periòdic l'Expressió en desembre de 2023]
