Per Enric Casado
En 1926, George Bernard Shaw va pronunciar un discurs en el sopar que li va oferir —amb motiu del seu setanté aniversari— el Partit Laborista Britànic:
«Hem
construït un partit constitucional, i l'hem edificat sobre fonaments
socialistes. [...] el nostre propòsit era fer [un partit socialista] on
qualsevol ciutadà respectable [...] poguera pertànyer sense la més lleu taca a
la seua honorabilitat [...].
»La
persona que regeix la propietat pública ho ha de fer sota les mateixes
condicions amb les quals jo —per exemple— porte aquest bastó. No puc fer amb
ell el que vulga, no puc pegar-li al cap a qui vulga. [...]
»Estic
convençut de què un dia la diferència entre nosaltres i els capitalistes
resultarà evident.»
Des de 1978 el país ha canviat molt, i ha anat
a millor. Però existeixen moltes qüestions encara pendents i problemes per
solucionar. Però en general es viu millor avui que en 1978.
En els primers anys de govern (i pense que
deliberadament) no es prengueren les mesures suficients per evitar la
corrupció, i certes persones delinquiren estafant a la societat que els havia
atorgat la seua confiança per governar-nos.
Encara així soc dels qui creu que la democràcia
és imperfecta i es poden crear situacions gravíssimes. Però res és irreparable.
Els partits progressistes necessiten canviar, que es veja la diferència.
Després, els cal trobar un nou objectiu que il·lusione. No és suficient parlar
de la modernització del país, del manteniment de l'estat del benestar o de la
Unió Europea. Amb una taxa d'atur tan elevada, amb un sistema educatiu, una
sanitat i una justícia que, si bé arriben a tota la població, en molts punts
demostren un nivell baix de qualitat, és important retrobar un objectiu amb el
qual la gent se senta identificada. Per últim, els partits progressistes han
perdut el seu referent més vàlid: la gent jove. És absolutament necessari que
els projectes dels partits progressistes tornen a ser projectes capaços
d'involucrar a la gent jove.
Si els dirigents progressistes s'obstinen a
afirmar que tot allò que els passa és només producte d'una conspiració
reaccionària, si no volen reconéixer que necessiten canviar, arribarà l'extrema
dreta, el feixisme, i en nom de la llibertat s'apoderarà del vot dels joves i
de les classes treballadores.
Per cert, el govern progressista ha donat els
indults (190 vots a favor els van avalar al Congrés), el Borbó els ha signat i
el Regne d’Espanya per ara segueix d'un tros, ni s'ha trencat ni s'ha afonat.
Ho sent per la dreta extrema i l'extrema dreta, que el que volen és el «Cuanto peor, mejor».
