Per Enric Casado
La Constitució de 1978 va ser aprovada amb l'objectiu d'establir un estat social i democràtic de dret. No obstant això, no hem d'oblidar que els partits d'esquerres, PSOE i PC, com els de dretes, UCD i AP —hereus del franquisme—, van ser responsables d'aprovar una constitució que consolidava una monarquia borbònica hereva de la dictadura, i no restablia la legitimitat de la II República.
La seua
elaboració es va produir durant "la transició" —a la que els adjectius
de modèlica i pacífica li són més que qüestionables—, i durant la qual es va
buscar un "consens" entre diferents ideologies —democràtiques i
postdictatorials— per tal de poder "transitar" d'una dictadura a una
democràcia. El resultat fou un text aprovat en un referèndum que semblava: «o
la constitució o el caos». Hui és el marc legal vigent. Però també és una llei
que ha estat i està criticada per molts sectors polítics i socials. No entraré
en la falta de definició dels drets i llibertats fonamentals, que es reconeixen
en el text, però no s'especifiquen detalladament, portant a diferents
interpretacions a través de lleis orgàniques. O en l'aconfessionalitat,
"deu em lliure".
El model de
monarquia parlamentària, que ens obliga a tindre un cap d'estat vitalici i
hereditari, compromet els principis d'oportunitat i igualtat. La ciutadania no
té veu, i menys vot, en l'elecció del cap d'estat. A més, la influència de la
monarquia, amb poders simbòlics, però inviolable, pot afectar la presa de
decisions i exercir pressions sobre els governs i les seues polítiques.
La concepció
centralitzadora, que no reconeix la pluralitat nacional del país i la
diversitat cultural i lingüística de les diferents nacions que el formen, ha
portat a tensions polítiques i socials per abordar les diferents sensibilitats
nacionals de l'estat.
Finalment, la
falta de mecanismes efectius per controlar el poder polític ha permés molts
casos de corrupció impunes i les violacions dels drets fonamentals, com la
llibertat d'expressió i de reunió.
Totes estes
mancances, com també certa la falta de claredat en la separació dels poders,
han generat tensions i desigualtats difícils de superar.
Cada dia es
demostra que és necessari reformar la Constitució i adaptar-la a la realitat
d'un estat plurinacional i divers. Cal un procés constituent democràtic que
garantisca la participació de tota la ciutadania i de tots els pobles i
territoris que el conformen. Aconseguir això seria establir les bases per a un
futur més just i democràtic.
Ja m'ha quedat a
gust. Però soc realista, i sé que tal com s'ha quedat el pati, prou farem si
mantenim el que tenim. Així i tot, no hem de deixar ni de dir-ho ni intentar-ho.
I en això, el vot responsable és fonamental.
