Podeu trobat la presentació del llibre en la 53 edició de la Fira del Llibre de València en https://www.youtube.com/playlist?list=PLObpItPxOhePViHbRCGaPLHdFoRHWLC7v i el llibre en la pàgina de l’editorial, En 2018 vaig publicar el llibre de relats “Punts de Vista” en l'editorial El Petit Editor. De tots el relats del llibre, un és també una cançó, “El temps és una roda”, un relat i una cançó que parla e la soledat de la gent major. En estos dies d'abril de 2020, en ple confinament, deixe la cançó com un xicotet homenatge als nostres majors que estan sofrint especialment esta pandèmia.
Podeu trobat la presentació del llibre en la 53 edició de la Fira del Llibre de València en
https://www.youtube.com/playlist?list=PLObpItPxOhePViHbRCGaPLHdFoRHWLC7v i el llibre en la pàgina de l’editorial, http://www.elpetiteditor.com/producte/punts-de-vista/ .
Video tret Programa de Sueca Televisió "Calidoscopi", amb Enric Casado. Entrevista a càrrec de Eugeni Alcañiz Alberola amb motiu de la publicació del meu llibre de relats "Punts de Vista" Emés el 6 de juny de 2018.
EL TEMPS ÉS UNA RODA
Vell, cansat, de retorn
d’un despullat viatge,
m’aturava un moment.
Salvador Espriu
En un banc del Parc de l’Estació un vell està tot sol amb els seus records. El seu rellotge ja no marca les hores, està esperant a gent i amics que no vindran.
En el seu front es llig la soledat, es va fer vell i els fills varen marxar. I el gran amor de tota una vida la mort se’l va emportar un diumenge sense avisar.
Ha viscut molt, i no sempre feliç, el seu camí ha estat ple de forats. I no té por, està massa cansat. La vida és més que viure, i morir, més que esperar.
I ara ja sap que el temps és una roda, que roda, roda i roda sense parar. I ha d’arribar qualsevol dia... i no avisa mai.
Cada hora en porta una altra, cada dia és invariable, les setmanes tenen huit dies, tots els diumenges semblen eterns.
En aquell banc del Parc de l’Estació...
Vell, cansat, de retorn
d’un despullat viatge,
m’aturava un moment.
Salvador Espriu
En un banc del Parc de l’Estació un vell està tot sol amb els seus records. El seu rellotge ja no marca les hores, està esperant a gent i amics que no vindran.
En el seu front es llig la soledat, es va fer vell i els fills varen marxar. I el gran amor de tota una vida la mort se’l va emportar un diumenge sense avisar.
Ha viscut molt, i no sempre feliç, el seu camí ha estat ple de forats. I no té por, està massa cansat. La vida és més que viure, i morir, més que esperar.
I ara ja sap que el temps és una roda, que roda, roda i roda sense parar. I ha d’arribar qualsevol dia... i no avisa mai.
Cada hora en porta una altra, cada dia és invariable, les setmanes tenen huit dies, tots els diumenges semblen eterns.
En aquell banc del Parc de l’Estació...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada