Per Enric Casado
Totes i tots els qui teniu la santa paciència de llegir-me, no vos sorprendrà saber que la monarquia no és el meu model “preferit” d’estat. De fet pense que la monarquia ha estat històricament una desgràcia atroç, sobretot la casa dels Borbons. Parlem d’ells.
El primer fou Felip V «El Animoso». Va arribar al tron en
1700 després de la Guerra de Successió, imposant l’absolutisme i passant a sang
i foc als habitants i territoris que havien recolzat l’Arxiduc Carles.
Felip V va abdicar en 1724 en el seu fill Lluís I «El bien amado», que va morir de verola als poc
mesos, sent uns del reis més desconeguts i sense temps de poder fer res, “Deo
Gratias”.
A la mort del seu fill, Felip V va tornar a regnar en 1724 fins la seua
mort. Com bon Borbó, va purgar als homes del govern de Lluís que havien
intentat desvincular-lo de la seua influència, i també a aquells que havien
donar suport a la pujada al tron del seu fill Ferran de deu anys, i no ell.
A la mort de son pare, va pujar al tron en 1746 Ferran VI «El prudente» o
«El
Justo». Mentre d'una banda semblava que s'exercia la pau, de l'altra
duia a terme dures reformes internes, principalment de caràcter econòmic i
militar per controlar el regne i les colònies.
En morir sense deixar descendència, va pujar al tron en 1759 el seu
germanastre Carles III «El Político» o «El Mejor alcalde de Madrid»,
considerat un paradigma del despotisme il·lustrat. Va exercir un rígid control
comercial, impedint el lliure comerç, i preparant el camí del desastrós procés
d’independència de les colònies.
En morir, va heretar la corona en 1788 el seu fill Carles IV «El cazador» o «El
consentidor». S’ho va trobar tot fet i es va oblidar de governar. ¿I a
qué es va dedicar? A caçar tots els dies textualment, de manera obsessiva,
deixant governar a la seua dona María Luisa de Parma i al seu home de
confiança, Manuel Godoy.
I ara ve el desgavell. El març de 1808, davant l'ocupació francesa, Godoy
va aconsellar els reis que abandonaren Espanya. Carles IV, acollonat, va
abdicar en el seu fill Ferran VII. Napoleó, recelós davant el canvi, va
convocar a la família reial espanyola a Baiona, on Ferran VII, a petició de
Napoleó i unes rendes de 4 milions de reals anuals, va tornar la corona a son
pare Carles IV, i este li la donar a l’emperador francés a canvi d’unes rendes
de 30 milions de reals anuals. En definitiva, li van vendre la corona d’Espanya
a Napoleó, que va designar nou rei al seu germà Josep Bonaparte, Josep I «Pepe
Botella», qui curiosament va ser
rei d’Espanya, però no de Catalunya, territori que es va incorporar a l’Imperi
Francès. I continua.
