Per Enric Casado
El nou alcalde del poble va passar els primers mesos buscant solucions a la desastrosa situació econòmica en què els anteriors alcaldes havien deixat l'ajuntament. Però eixa decisió, a pesar de tindre tot el sentit comú, va ser una decisió suïcida. Els anys d'oposició l'havien ensenyat el que no s'havia de fer en un ajuntament. Però no l'havien ensenyat que no es podia deixar sols a la colla de brètols amb els quals havia pactat l'alcaldia.
Quan va eixir del despatx, havia dissenyat un
bon esborrany de pressupostos amb una reducció de l'endeutament i uns projectes
que serien l'espenta econòmica que el poble necessitava.
Però la realitat li va pegar una bufetada en
tota la cara. Els regidors amb els quals havia pactat, i també els seus, havien
transformat l'ajuntament en un femer ingovernable de corrupció. La regidora de
serveis havia col·locat a tota la família en empreses adjudicatàries a canvi
d'una minva en la qualitat de les obres. El regidor de mercats cobrava
comissions sense que ningú ho veiés. El de cultura i festes se n'emportava un
tant per cent de totes les contractacions d'espectacles. I així feien tots i
totes. I d'hisenda i urbanisme, ni parlem.
El cap del partit amb el qual havia pactat li
va explicar al nou alcalde tot el que feien els regidors, sense deixar-se res
en el tinter. L'alcalde al•lucinava. No podia creure's que allò li estava
passant a ell. Va començar a cridar que tancaria a tots en la presó.
—No pots fer res. Estàs tan involucrat com
nosaltres. ¿D'on creus que ha tret la teua dona els diners per pagar la
hipoteca? Jo mateix he fet que li'ls donaren. I ho tinc tot gravat. I el teu
cunyat i el teu sogre han comprat terrenys per indicació meua, i estan esperant
amb més ànsia que jo les requalificacions.
—És impossible que la meua dona...
—La teua dona prou ha fet estos anys en què tu
només et preocupaves del partit i l'ajuntament... Per cert, ¿qui creus que paga
el màster de la teua filla?
El nou alcalde va caure en una forta
depressió. Quan va tornar l'ajuntament, pressionat per la seua família, es va
apujar el sou d'una forma escandalosa, requalificaren els terrenys per
unanimitat, i va deixar que els regidors continuaren actuant igual, o pitjor. I
tots els seus plans, els pressupostos, els projectes que servirien d'espenta
econòmica al poble, es quedaren en el calaix. I el nou alcalde va passar per
l'alcaldia com tots, amb més pena que glòria.
I quan va arribar el darrer diumenge de maig,
els ciutadans —uns amb il·lusió, altres amb desgana— anaren a votar un nou
alcalde pel poble.
Per cert, el nou cap de llista era el cunyat
de l'antic alcalde.
