Per Enric Casado
En 1900 la Terra tenia una població estimada de 1.650 milions de persones. Actualment, en 2021, compta amb uns 7.800 milions d'habitants. En 2050 arribarà als 9.700 milions i per a l’any 2100, la població estimada mundial serà d’11.200 milions de persones.
Ara bé, ¿7.800
milions d’habitants és superpoblació humana? La superpoblació es
produeix quan la densitat de població provoca una disminució en la qualitat de
vida i un empitjorament de l'entorn. Un exemple. Si en som 10 persones, i només
tenim recursos per 8, estaríem en un entorn superpoblat. No obstant, si fórem
100, però hi haguera prou aliment, refugi i aigua per a més, llavors no hi
hauria superpoblació.
Primera qüestió: ¿la qualitat de vida ha
disminuït? Qualsevol diria que sí comparant-nos amb el segle XV. Però la
realitat és que hui una de cada cinc persones viu per sota del nivell de
pobresa, i és un càlcul optimista. No és segur que puguem garantir la producció
alimentària ni l’aigua potable que es requerirà en els pròxims cinquanta anys.
I si sumem els efectes dels conflictes armats, del canvi climàtic, de la
pandèmia, tot tindrà un alt cost humà.
Segona qüestió: ¿hi ha un empitjorament de
l'entorn? La resposta és clara: sí, excepte per alguns negaidiotes, i no val la
pena discutir.
I este rotllo, ¿a què bé? Afirmen que el nostre
planeta està en perill. Jo crec que no. En els últims 500 milions d’anys hi han
hagut almenys cinc extincions massives, unes per erupcions, altres per
glaciació, altres per impactes de meteorits... i en cadascuna d’elles es van
extingir del 76% al 95% de totes les espècies . I la vida en la Terra va
continuar.
En l’última, l’extinció del Cretàcic-Terciari, fa
65 milions d’anys per l’impacte d’un meteorit, van desaparéixer el 76% de les
espècies, entre elles els dinosaures. I “gràcies” a això, els mamífers
evolucionaren i va aparèixer l’homo sàpiens.
Si seguim com ara, on el creixement de la població
significa sobreexplotació dels recursos, contaminació, canvi climàtic, i sense
fer res per a erradicar la pobresa, combatre la fam, enfortir els sistemes de
salut i educació, sense entrar si cal una política de control de natalitat o
creixement, jo crec que sí, pense que anem encaminats a una nova extinció
massiva, on la causa serà la mateixa espècie que desapareixerà: l’homo sàpiens,
el ser humà. I la vida continuarà... sense nosaltres.
Com diu Kim Stanley a la seua novel·la Mart Verd: «tranquil·la, brutalment, la
Terra tenia una capacitat màxima de càrrega. La població s'havia sobrepassat.
Per tant, molta gent moriria. Tothom ho sabia. La lluita pels recursos era
conseqüentment violenta. I els que combatien, perfectament racionals. Però
desesperats.»
