Per Enric Casado
En esta història, parlem d’una persona que va créixer en una família que dirien “normal”. Quan era adolescent, va començar a tindre problemes d'ansietat i depressió. A pesar de les seues dificultats, va intentar seguir endavant i va estudiar en la universitat. No obstant, les seues lluites mentals van començar a afectar el seu rendiment acadèmic i social. Va perdre el contacte amb els amics i amigues, i la seua vida social es va limitar a passar hores jugant a videojocs.
Una nit, en un
fòrum, esta persona va llegir una publicació sobre el suïcidi. Va començar a
investigar sobre el tema i va acabar llegint històries de persones que havien
posat fi a les seues vides.
Es va passar les
següents setmanes rumiant sobre la idea del suïcidi. Va buscar informació sobre
les maneres més eficaces de posar fi a la vida i va planejar cada detall.
Finalment, va decidir que era el que volia fer i va deixar una carta d'adeu als
seus pares i amics.
El dia que va
posar fi a la seua vida, va sentir que finalment havia trobat una sortida a les
seues lluites mentals i que estava fent el que havia de fer. No obstant, el seu
suïcidi va deixar una gran marca en totes les persones que l'estimaven, i van
estar destrossats per la seua pèrdua. No podien evitar, encara que no fora
així, sentir que d’alguna manera, li havien fallat.
En 2020 al País
Valencià es van registrar un total de 438 suïcidis, la qual cosa representa un
augment significatiu respecte a anys anteriors. A l’estat es van registrar eixe
any 3,941 suïcidis, el que equival a una mitjana de quasi 11 diaris. Les xifres
subratllen la importància de proporcionar recursos i suport per a la salut
mental en tot el país.
Per abordar la
problemàtica del suïcidi a Espanya, és necessari que l’estat implemente
polítiques i programes integrals que aborden els factors de risc i promoguen
factors protectors. La prevenció del suïcidi implica una combinació
d'enfocaments que inclouen la promoció de la salut mental, la identificació
precoç i el tractament dels trastorns mentals, la gestió adequada de l’estrés i
la resolució de conflictes interpersonals, i requereix un pla estatal que
coordine l’esforç col·laboratiu entre els professionals de la salut, els
proveïdors de serveis comunitaris i les persones que lluiten amb problemes de
salut mental. Per desgràcia, no estem preparats ni tenim prou medis. I és
urgent.
Nota important: Si es detecten senyals de risc de suïcidi, és crucial buscar ajuda per a l'avaluació i tractament adequat. És fonamental tindre en compte que els familiars no han d'intentar resoldre el problema de manera individual, sinó que han de buscar l'ajuda i el suport necessaris de professionals de la salut mental.
