Les Falles allà pel segle XIX

Per Enric Casado

En un segon any sense falles, i amb les falles i la indústria fallera molt fotuda, vull fer un poc de memòria, i donar esperança. La nit del 17 de març de 1873 els fallers de la plaça de l'Estació de València s'havien reunit per sopar i anar a plantar la falla. En aquella època les falles duraven un dia, en realitat només unes poques hores. Els monuments es plantaven la matinada del 18, s'esposaven a la curiositat del públic, i es cremaven a penes arribava l'obscuritat de la nit, sempre la vespra de Sant Josep.

El sopar havia acabat i algú va comentar que podrien donar-se pressa, que feia molt d'aire i podia ploure. En pocs minuts els fallers eixiren al carrer dispostos a plantar el cadafal. Amb els trastos carregats en un carro, els fallers arribaren a la plaça on havien acordat alçar el cadafal. Les falles d'aquell temps no eren com les d'ara. Tenien forma quadrada, com un entaulat, i damunt, com en un escenari, es repartien tres o quatre figures –els ninots– que mostraven l'escena, sempre crítica i mordaç. Aquelles falles tenien una lectura frontal, i d'eixa manera havien de ser interpretades, posant-s'hi davant com si fora l'escenari d'un teatre. Quan pràcticament havien acabat de plantar la falla, l'oratge es va posar pitjor, alçant-se un temporal desbaratat, i en un tancar i obrir d'ulls, l'aire i la pluja tombaren a terra el cadafal, destrossant-lo. Les altres falles, més previsores o que havien fet el sopar més llarg, encara no n'havien plantat les seues, i assabentades del contratemps que els havia passat als fallers de l'Estació, decidiren plantar-les l'endemà.
Aquell any va ser excepcional, i les falles cremaren la nit del dia de sant Josep, i no la vespra com era costum. Un periòdic de l'època, el Diario Mercantil, va afirmar després d'aquell fet insòlit que les falles li pareixien «más propias del día [de Sant Josep] que de la víspera». Des d'aquell moment va anar introduint-se gradualment el costum de cremar les falles el mateix dia de Sant Josep. Però només cremar-les, plantar-les va seguir sent una tradició de la vespra, i la celebració va passar de durar sols un dia a durar-ne dos. Entre la plantà i la cremà calia ocupar el temps, i així va nàixer tota la parafernàlia fallera: despertades, traques, focs d'artifici, mascletades, cercaviles, desfilades, ofrena, visites a les altres falles, el casal, esmorzars, dinars, berenars, sopars, ressopons, balls, música, bandes, indumentària i tot un llarg etcètera que des de llavors ompli la festa fallera d'exuberància, soroll, desgavell, mediterraneïtat, barroquisme i alegria. 

Sé que l'any vivent tindrem unes falles excepcionals.

Foto i bunyols 2021: Elena Pineda

[Publicat en el periòdic l'Expressió en Març de 2021]

#QuedataCasa

Per Enric Casado

 Esta és una història qualsevol com la de milers d'històries que estan repetint-se al nostre País i en tot el món.

Susanna és infermera, treballa en l'hospital de la comarca, i està casada, el seu home treballa en una empresa de manteniment. Té dos germans, un en un "erto" d'un hotel, i l'altra autònoma, amb una tenda de roba. També estan casats, i les parelles treballen, són funcionaris, la cunyada en l'ajuntament del poble, i el cunyat en una conselleria. Tots tenen fills, en total cinc, entre les 3 i 11 anys. I son pare i sa mare, que viuen sols, ell jubilat per una greu malaltia, i sa mare que encara treballa d'administrativa en una empresa. En Nadal respectaren les recomanacions prou bé. Es repartiren els sopars i dinars de la nit de Nadal, dia de Nadal i segon dia, de forma que cada vegada només anava un fill i la seua família amb els pares. I així en totes les cases. Però un dels germans, dos dies abans de Cap d'Any, va dir pel grup de WhatsApp: «Podríem sopar cadascú en sa casa, però allà les 11 de la nit anar tots a cals pares per acomiadar l'any tot junts». No soparien, però brindarien amb cava i es menjarien el raïm o els gallons de mandarina, segons gustos. Una estoneta junts, ¿què podia passar?

Susanna no ho veia gens clar, i així ho va dir. Però el seu germà va insistir: «¿Si anem amb mascaretes i està tot ventilat?» I la cunyada va dir: «Als iaios es fa molta il·lusió vore a tots els nets junts». Tots semblaven estar d'acord, menys Susanna, que estava sofrint en l'hospital la greu situació.

La nit de Nadal, els companys del germà en la feina van dir que, ja que no feien dinar com tots els anys, podrien fer un esmorzaret un poc especial en la sala de reunions. Cadascú va portar una cosa, i un poc de beguda i cava, tots junts en la sala de reunions.

La cunyada el segon dia de Nadal va quedar a la vesprada amb les amigues de tota la vida per berenar, i fer-se una copeta de cava. No s'havien vist en setmanes. Eren huit, i s'assentaren totes juntes a pesar de les restriccions.

El germà es va poder contagiar en l'esmorzar. La cunyada, segurament, en el berenar. O fou algú altre, ves-te’n a saber. Susanna al final, de mala gana, va acceptar i acomiadaren tots junts l'any 2020. Al pocs dies quasi tots estaven donant símptomes. Quan ingressaren al pare després d'uns dies, en poques hores va produir una pneumònia bilateral i va morir en menys d'una setmana. La mare està ingressada en l'UCI, i segurament la intubaran. La infecció s'ha expandit entre companys, amics i familiars. Per ara, deu ingressos, tres en l'UCI i un mort. Alguns sofriran seqüeles físiques, altres psíquiques, fins i tot necessitaran teràpia per superar-ho, si algun dia ho aconsegueixen.

Al País Valencià les dades a finals de gener són les següents: Positius totals: 309.538; Actius, 69.968; Hospitalitzats 4.463; En l'UCI 651; Morts, 98; Total de morts per la pandèmia, 4.610. I a escala mundial, 102 milions de casos i més de 2,2 milions de morts.

I no són xifres, són persones, com tu, com jo, com nosaltres. #QuedataCasa.

[Publicat en el periòdic l'Expressió en Febrer de 2021]