Tocar-se Damunt, #JoEmQuedeACasa (Sueca TV) 22 d'Abril de 2020

Quint programa de Sueca Televisió "Tocar-se damunt", edició #JoEmQuedeACasa. Interprete amb la meua filla Elena Casado Pineda a partir del minut 6'40'' la cançó amb música meua "Mai no direm res", sobre el poema de Vladímir Maiakovski, gravat a ma casa. Emés el 22 d'Abril de 2020.

Mai no direm res. (Vladímir Maiakovski)

La primera nit ells s'acosten
i agafen una flor del nostre jardí.
Ells s’acosten
i agafen una flor del nostre jardí

I no diem res, no.
No diem res, no.
Mai no diem res.

La segona nit ja no s'amaguen
i ens xafen les flors, i maten el nostre gos.
Ja no s'amaguen
i ens xafen les flors, i maten el nostre gos.

I no diem res, no.
No diem res, no.
Mai no diem res.

Fins que un dia el més dèbil d'ells
entra sol en casa nostra,
ens furta la lluna, i coneixent la nostra por
ens arranca la veu de la gola.

I perquè no vam dir res,
ja no podem dir res,
mai no direm res.

Vídeos del confinament (23-04-2020) Presentació del meu llibre "Punts de Vista" Enric Casado

23 d’Abril. Feliç dia del llibre. Quan dies estem passant en confinament, i quants dies més passarem. Les falles, dia de la república, les pasqües, hui el dia del llibre, el dissabte vinent, el 25 d’abril i l’1 de Maig, el dia dels treballadors i les treballadores, i en l'àmbit personal, naixements, batejos, comunions, aniversaris, defuncions... Un no parar serà quan passe açò... El deu en el que no crec ens done forces i paciència.
Hui senzillet, en 2018 vaig publicar el llibre de relats “Punts de Vista” en l'editorial El Petit Editor.
Podeu trobar el llibre en la pàgina de l’editorial, http://www.elpetiteditor.com i també a http://www.llibresvalencia.com/
Vos en deixe un dels relats:

L'espill

Tenía por delante otro día muy duro.
–MANUEL VICENT–

Un matí es va despertar i va descobrir espantat que aquell no era el seu llit, que aquell no era el seu dormitori, que aquella no era sa casa... I que l'home que el mirava horroritzat des de l'espill del bany no era ell.
Però després d'uns moments de pànic, va decidir que així estava bé, que al cap i la fi, què importava una vida o altra... I va començar a afaitar-se

Vídeos del confinament (22-04-2020) "No tenir-te" Enric Casado

Un dia més. Un dels temes que vaig enviar al primer programa que vaig participar de “Tocar-te damunt” de Sueca Televisió. La poesia de Fuster m'agrada moltíssim, però posar-li música als poemes de Fuster és per a mi particularment difícil. Encara així, ja li he posat música a alguns. Este és un d'ells: "No tenir-te" de Joan Fuster.

No tenir-te (Joan Fuster)

No tenir-te... I de sobte
sentir que el món m'és ja innegable,
que el cor d'un no s'acaba mai,
que el dolor és
només set, set inesperada, encesa
set de significances, decidida
ombra que mou, que empeny
cap a un nom avesadament remot,
cap a una espina d'absolut abast.

No tenir-te... I de sobte
haver reconegut
que el fet, que l'ànsia
on tu em prenies,
on fou l'amor un dolç desistiment
de defenses i coses,
m'omplia versos, passes, d'insistència,
d'auxili abonançat, de primavera,
i un designi s'hi feia tremolosa
complexió o misteri de celístia.

No tenir-te... I de sobte
adonar-me que jo
t'habitava la sang,
que jo era com un vent, o llavi, o tija,
vinclat sobre el teu pit, sobre la franca
terra pura del teu somrís lleuger,
sobre la meravella de tu en tu,
adonar-me que jo
caminava apartat
dels mesos i la resta, submergit
en el silenci, aquell silenci i cos
més nostre, inseparable, a penes
persuadit
de la joia, de tanta joia
com ens creuava.

No tenir-te... I de sobte
trobar-me amb una
soledat feta a mida per a mi,
trobar-la en cada vidre de la nit,
en el lliri que s'obri i trenca l'aire,
en un record,
en tots els foradets de la memòria,
trobar la soledat que convenia
a un ordre d'amargor, d'arrels crispades.

No tenir-te... I de sobte

no tenir-me.

Vídeos del confinament (21-04-2020) "Nota Bene" Enric Casado i Elena Casado (À punt - Family Duo)

I seguim amb quinze dies més de confinament. Farà un any la meua filla Elena Casado Pineda​ i jo, Enric Casado​, van participar al Family duo, d’À punt. Va ser una experiència interessant i prou divertida, de la qual ens quedaren uns bons vídeos, que aniré publicant a poc a poc estos dies. El primer és una versió curta de “Nota Bene” de Joan Fuster, ja que el temps de les cançons en el programa era limitat, i els temes no podien passar de dos minuts. Nosaltres ho complirem. Els que els veiéreu en el seu moment, espere que els recordeu. I els que no els vàreu vore, que els disfruteu.

Vídeos del confinament (20-04-2020) "30 Lunas" Enric Casado i Ernesto Ruiz

Un dia més, un vídeo més. Ernesto Ruiz​ i jo, Enric Casado​, un temps després d’acabar el CD “Canciones Perdidas”, començarem un segon projecte al qual posarem per títol provisional “Canciones de Amor”. D’eixe projecte inacabat, eixiren cançons de les quals em sent molt orgullós. Una d’elles és “30 lunas”. Espere que vos agrade tant com Ernesto i jo disfrutarem escrivint-la i gravant-la.

30 LUNAS (Ernesto Ruiz)

Azul de mar profundo
ocultando las mentiras de reflejos
infieles de una luna infiel.
Nosotros mirando al cielo.
Ella mirando al mar.

Nos creímos los engaños mientras gritábamos al vacío.
Nos creímos invencibles mientras se abrían más heridas.

30 noches sin tu aliento que
fueron 30 años con tu ausencia.
marcando un número de teléfono
que conservo en mi vieja agenda
con el nombre: "Ella".

Nos creímos los engaños mientras gritábamos al vacío.
Nos creímos invencibles mientras se abrían más heridas.

Azul de mar profundo
ahogando mi voz bajo 30 condenas
de todas culpable.
Luna negra que solo miente.
Luna nueva que solo engaña.

Nos creímos los engaños mientras gritábamos al vacío.
Nos creímos invencibles mientras se abrían más heridas.

Azul de mar profundo
30 lunas costó mi vida.

Vídeos del confinament (19-04-2020) "Petita Cançó de la teva mort" Enric Casado

Seguim amb el confinament. Quan vaig enviar dues cançons al programa “Tocar-te damunt”, volia que tingueren certa càrrega simbòlica. Una d’elles va ser “Petita Cançó de la teva mort” de Salvador Espriu. El poema, publicat en 1952 al llibre “Les hores”, està dedicat al record i memòria del poeta i condeixeble d’Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, mort per tuberculosi en 1938, quan només tenia 24 anys.
La simplicitat del poema expressant el dolor d’una mare per la pèrdua d’un fill, es pot traspassar hui al dolor i dol que senten totes les persones que han perdut pares, mares, fills, filles, iaios, iaies, familiars, amics, amigues, per esta maleïda malaltia que és el COVID-19.
Que a terra els siga lleu.

Petita Cançó de la teva mort (Poema, Salvador Espriu; Música, Enric Casado) La teva mare broda en el carrer de l'Om. La teva mare broda, broda claror. La teva mare canta una cançó, la vella història trista d'un gran amor. La pluja li contava la teva mort, la pluja li contava com has mort sol. Albes de fred agrisen tot el record. La teva mare plora en el carrer de l'Om.

Vídeos del confinament (18-04-2020) "Susanna" Enric Casado

Un vídeo més. Un dia de confinament més. Hui vull recordar un l’esdeveniment poètic i musical com el Versat i Fet on he participat en vàries ocasions, tant com a cantant com a poeta, i com a guitarrista acompanyant a la meua filla Elena Casado Pineda. I recordar un espai tan especial com el Convent Carmen Centre Cultural, on sempre que he actuat m’he sentit com en casa.

Hui vos porte l’actuació del diumenge 26 de Gener de 2020, on vaig interpretar el tema de Leonard Cohen, Susanna, en una versió meua del tema traduït i adaptat per Josep Maria Andreu i Toti Soler. Lletra i música, òbviament, de Leonard Cohen.

   L’edició prevista de Versat i fet per a març de 2020 no fou cancel•lada per motiu del covid19, sinó per la decisió de l’ajuntament de València de clausurar el Convent Carmen el passat 4 de Març. No vull entrar en la legalitat o no legalitat del tancament. Simplement pense que la decisió de tancar un Espai Cultural no hauria d’entrar en el manual d’un polític progressista, i que haurien de buscar qualsevol solució que permetera la continuació de les activitats culturals. Una salutació a Sara Olivas i a tot l’equip de Versat i fet, i també a la gent del Convent Carmen. Ens tornarem a vore, segur. Susanna (Leonard Cohen) Susanna té una casa enllà de la ribera. Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre. I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta. I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre. I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues. I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res. I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua, va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven. I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...». Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre. Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam. I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos. I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa. Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra. I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure, entremig d'escombraries i entremig de flors enceses, com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella. I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit seu ella ajusta al vostre cos. #CuidemLaCultura #JuntsHoAconseguirem #TotEixiràBé #QuedatACasa #JoEmQuedeACasa #AçòTambéPassarà #TotAniràBé #MusicaalPaísValencia #ConventCarmenVivo #ConventCarmen #VersatiFet

Tocar-se Damunt, #JoEmQuedeACasa (Sueca TV) 14 d'Abril de 2020

Programa de Sueca TV "Tocar-se damunt", edició  #JoEmQuedeACasa. Interprete a partir del minut 7'20'' la cançó "Cançó de la Rosa de Paper", sobre el poema del mateix nom de Vicent Andrés Estellés i música d'Enic Casado, gravat al menjador de casa en ple confinament. Emés el 14 d'Abril de 2020.

Vídeos del confinament (16-04-2020) "El Che Guevara" Guitarres i Dolçaines

16 d’abril i més vídeos. Farà més de trenta anys, vaig llegir un poema de Vicent Andrés Estellés dedicat al Che Guevara, i li vaig posar música. Però mai vaig estar satisfet del tot, fins que, quan estàvem preparant el repertori per a Guitarres i dolçaines, Mondu li va posar esta música de Flabiol i se li va ocórrer el final. I va quedar redona.

El tema està interpretat per Mondu (flabiol, dolçaina i saxos), Enric Casado​ (veu i guitarres), Ernesto Ruiz​ (baix), Elena Casado Pineda​ (veu) i Marcos Ferrando (percussions). Les imatges són de Sueca Televisió​, en directe en la plaça de l’Ajuntament de Sueca el 30 de juny de 2013 durant el Sueca Sona.

Lletra, Vicent Andrés Estellés, música, Enric Casado i Salvador Lamolda “Mondu”

Che Guevara

Oh fusta humana com cap fusta

Ploren carrers, avingudes i places

Jeu tot estès a vostres castes faldes

El Che Guevara

Jeu tot estès sobre els pupitres castos

Mort per a sempre Punys de fonda còlera

Oh fusta humana metrallada pena

El Che Guevara.

Escrit l'any 1977.

Vicent Andrés Estellés, Els camins de la llibertat (dins de Vaixell de vidre), 1983

Vídeos del confinament (15-04-2020) "El temps és una roda" Enric Casado

En 2018 vaig publicar el llibre de relats “Punts de Vista” en l'editorial El Petit Editor. De tots el relats del llibre, un és també una cançó, “El temps és una roda”, un relat i una cançó que parla e la soledat de la gent major. En estos dies d'abril de 2020, en ple confinament, deixe la cançó com un xicotet homenatge als nostres majors que estan sofrint especialment esta pandèmia.

Podeu trobat la presentació del llibre en la 53 edició de la Fira del Llibre de València en https://www.youtube.com/playlist?list=PLObpItPxOhePViHbRCGaPLHdFoRHWLC7v i el llibre en la pàgina de l’editorial, En 2018 vaig publicar el llibre de relats “Punts de Vista” en l'editorial El Petit Editor. De tots el relats del llibre, un és també una cançó, “El temps és una roda”, un relat i una cançó que parla e la soledat de la gent major. En estos dies d'abril de 2020, en ple confinament, deixe la cançó com un xicotet homenatge als nostres majors que estan sofrint especialment esta pandèmia.

Podeu trobat la presentació del llibre en la 53 edició de la Fira del Llibre de València en
https://www.youtube.com/playlist?list=PLObpItPxOhePViHbRCGaPLHdFoRHWLC7v i el llibre en la pàgina de l’editorial,  http://www.elpetiteditor.com/producte/punts-de-vista/ .

Video tret Programa de Sueca Televisió​ "Calidoscopi", amb Enric Casado. Entrevista a càrrec de Eugeni Alcañiz Alberola​ amb motiu de la publicació del meu llibre de relats "Punts de Vista" Emés el 6 de juny de 2018.

EL TEMPS ÉS UNA RODA

Vell, cansat, de retorn
d’un despullat viatge,
m’aturava un moment.
Salvador Espriu

En un banc del Parc de l’Estació un vell està tot sol amb els seus records. El seu rellotge ja no marca les hores, està esperant a gent i amics que no vindran.
En el seu front es llig la soledat, es va fer vell i els fills varen marxar. I el gran amor de tota una vida la mort se’l va emportar un diumenge sense avisar.
Ha viscut molt, i no sempre feliç, el seu camí ha estat ple de forats. I no té por, està massa cansat. La vida és més que viure, i morir, més que esperar.
I ara ja sap que el temps és una roda, que roda, roda i roda sense parar. I ha d’arribar qualsevol dia... i no avisa mai.
Cada hora en porta una altra, cada dia és invariable, les setmanes tenen huit dies, tots els diumenges semblen eterns.
En aquell banc del Parc de l’Estació... 

Vídeos del confinament (14-04-2020) "República" i "LLibertat" Elena Casado - Enric Casado

Hui és 14 d’abril, commemoració de proclamació la II República, i amb el desig democràtic de la III, en estos dies de confinament no he trobat millor manera que commemorar-la que amb dos poemes de la meua filla Elena Casado Pineda​, que porten com a títols “República” i “Llibertat”, recitats durant la presentació del seu llibre de poemes “Primer l’amor... després el masoquisme” el 22 de febrer de 2017 en la Llibreria Rossa de València.

República

Soc filla de l'aigua i l'arròs.
De la flama i la tarongina.
I de l'opressió i la misèria.
Sóc carn de la república,
les mans arrelades als camps.

M'estime la meua terra.
Tortuosa i plena de sang,
de cadàvers a les sendes velles
i tantes boques òrfenes.

Estime aquesta mare imperfecta,
tendra i aspra.
No hi ha més mal parida
que qui renega de sa mare.


La llibertat

Sóc temple,
natura,
poder i vida.
Però, davant tot,
he sigut
             sóc
                   seré
                           dona.

El meu ventre florirà.
O no.
I el meu cos serà font de vida,
arrel, terra fèrtil.
O no.
Però, davant tot,
i malgrat tot,
he sigut
             sóc
                   seré
                           lliure.