Per Enric Casado
La dreta espanyola, hereva del franquisme, assegura que l'esquerra vol “imposar”
una «Constitució republicana, laica i
federal». Suposant que això fora veritat, i no una mentira més de la dreta,
¿seria dolent o perillós? Mirem exemples europeus com Alemanya, Suïssa,
Àustria... O els EUA. Cap d'estos països, amb constitució republicana laica i
federal, s’ha trencat, ni desaparegut ni s’ha convertit en una dictadura
"socialcomunista". Analitzem-ho.
En una constitució republicana el poder emana del poble, amb un cap d’estat
triat per la ciutadania, assegurant que el govern servisca els seus interessos.
La monarquia parlamentària implica un cap d'estat vitalici i hereditari, sense
vot ciutadà, i oblida els principis d'oportunitat i igualtat. A més, la
influència de la monarquia, amb poders simbòlics, però inviolable, pot influenciar
les decisions governamentals.
Una Constitució laica separa estrictament les esglésies de l'Estat. El
govern no pot recolzar ni finançar cap religió en particular i garanteix la
llibertat religiosa. Ha de mantenir una clara distància entre l'Estat i les
religions, assegurant que les institucions religioses no tinguen un paper en la
formulació de polítiques públiques, protegint la societat independentment de
les seues creences o la falta d'elles.
En contrast, una constitució aconfessional pot mantenir vincles amb una
església i donar-li un estatus especial, i permetre la cooperació o relacions
formals entre l'Estat i les institucions religioses, com en l'educació o
l'assistència religiosa en institucions públiques, permetent el finançament
públic d’una església, generant desigualtat amb les minories religioses i
aquells que no practiquen cap religió.
Una constitució federal es caracteritza per una major descentralització del
poder. Són els estats o regions, en igualtat, els que transfereixen la seua
sobirania en qüestions de competència federal. Això permet una major diversitat
cultural, lingüística i política, i prendre decisions que s'adapten millor a
les seues necessitats nacionals.
En contrast, una constitució autonomista sovint no concedeix la mateixa
autonomia a les regions i nacions, és centralista en moltes competències, i pot
donar lloc a tensions polítiques i culturals.
En resum, una «Constitució republicana, laica i federal» encarna principis
democràtics, garanteix la igualtat d'oportunitats i protegeix la llibertat religiosa
i la diversitat de les nacions dins l’estat. ¿Això és dolent? Jo pense que no. Però
a la dreta li dona terror perquè sap que un procés constituent republicà, laic
i federal equivaldria a reconéixer que la transició va ser una farsa, que la constitució
del 78 és hereva del franquisme i que Espanya és plurinacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada