dimarts, 1 de març del 2022

#LACULTURAÉSSEGURA

Per Enric Casado

Cecília és música. Després de la suspensió de les Falles, el confinament i un estiu sense festes ni revetles, els ingressos per l'orquestra on treballa han sigut inexistents. No va tindre tampoc dret a cobrar un ERTE. Amb la banda del poble i el seu grup de poc-rock va fer un parell de concerts per internet, sense cobrar, clar. Només li va quedar l'escola de música, unes poques hores de classe a la setmana que havia de fer telemàticament.

Ara, Cecília té "sort", per dir-ho així. Amb quasi trenta anys, com molts "jóvens", encara viu a casa dels seus pares, jubilats. Però altres havien de pagar lloguers, préstecs, o simplement menjar. Els professionals de les arts en general han sigut un dels grups més afectats. I en molts casos, sense dret a ajudes.

Es diu que les crisis són una oportunitat. En este cas no ho crec. El món de la cultura s'ha vist profundament afectat, tant en l'aspecte social com econòmic. Esdeveniments cancel·lats, institucions tancades, artistes i treballadors en situació de precarietat... Si la indústria cultural després de la crisi de 2008 a penes era rendible, amb la Covid-19 ha sofrit un colp del qual li constarà molt de temps, treball i inversió recuperar-se.

Respecte a internet, els únics que han fet negoci són les grans plataformes. Els artistes a penes han monetitzat el moviment produït durant la pandèmia. Eixe és el gran repte, com fer rendible internet pels generadors de continguts, no només pels grans distribuïdors. I parle de tot, música, teatre, cinema, literatura, etc. I de crear plataformes europees, ja que totes les grans empreses són estatunidenques, i primen els seus models i continguts.

¿Algun fet positiu, a pesar de tot? Sí, l'augment de la creació artística amb la utilització de nous canals (que ara falta saber com rendibilitzar), i que s'ha estimulat l'associacionisme en un sector molt disgregat (i que ara perdure).

La cultura sempre ha sobreviscut als temps adversos: guerres, desastres, epidèmies, fanatismes. El que no tinc tan clar és si sobreviuran a esta crisi molts treballadors i treballadores, ni moltes de les xicotetes empreses culturals.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 Per Enric Casado      Només figures com Milei, Meloni o Trump, representants de l'extrema dreta, i que es defineixen com   “lliberals...