CENT DE FUSTER, CENT RAONS DE PAÍS

Per Enric Casado

Joan Fuster va decidir guanyar-se la vida com escriptor i fer-ho vivint a Sueca. I no s'han d'infravalorar les dificultats d’estes decisions. Dedicar-se a l'escriptura en plena dictadura franquista des d'un pensament liberal i en defensa de les llibertats, a la que calia sumar-li —o era connatural— un pensament nacionalista, significava estar sempre en el punt de mira, lluitar contra la censura, les hostilitats, l'atonia cívica, tot modestament i sol. Potser eixa situació hauria fet desistir un pensador menys intel·ligent, pacient o hàbil que Joan Fuster. Però no va ser així. La seua tenacitat i el seu rigor es van imposar. La seua excel·lent i extensa obra així ho demostra.

I viure a Sueca significava patir més encara la catastròfica situació cultural del País Valencià, devastada per la dictadura. La manca o llunyania de les biblioteques i arxius, de les d'institucions acadèmiques, etc. s’havien de sofrir molt des d'una ciutat xicoteta com Sueca. Hagué de ser, per a un escriptor com ell, amb pocs recursos, un factor d’enormes dificultats. Per superar-ho, any rere any, a força d'esforços i dels pocs diners guanyats dels articles periodístics i dels minvats drets d'autor, va crear una importantíssima biblioteca particular, i tota una xarxa d'amics per fer-los consultes especialitzades, o que buscaren en biblioteques, hemeroteques o arxius les dades i notícies que necessitava per treballar des de sa casa a Sueca. D'ahí el seu fons bibliogràfic, documental i artístic, i l’àmplia i extraordinària correspondència.

A més, a sa casa, al carrer de Sant Josep de Sueca, dedicava moltes d'hores a xarrar amb estudiants, escriptors, polítics, investigadors, gent de la cultura i l'art, o simplement, bona gent del país. Tot aquell pelegrinatge va tindre una repercussió notable i positiva en l'aparició d'un gran grup de persones, i en els seus treballs, molt preocupats pel destí del nostre país.

Fuster estimava molt la literatura, Sueca, el País Valencià i el seu poble. Com d'ell mateix va dir: «...no tinc altra autoritat que aquesta: la d'haver-me apassionat fins a l'obsessió per la vida i el destí del meu poble. Potser és l'única passió noble que reconec en mi.» Que ningú ho dubte, tots els anys, al País Valencià, són l’any Fuster.

Per cert, que el lema de Cent de Fuster siga «País, paisatge i paisanatge», títol d'un article d'Unamuno, amb qui Fuster discrepava obertament, és lamentable. No sé de qui haurà sigut l'ocurrència (intencionada o per ignorància), però pense en el magnífic article que hauria escrit al respecte. Com va escriure: «País Valencià: història, terra i gent».

Per exemple...

[Publicat en el periòdic l'Expressió en febrer de 2022]