Són falles. Cecília apenes si dorm. Ella és música (superior de l’instrument) i segueix estudiant. I ha d’aprofitar totes les festes, com les falles, per treballar. Es considera dins del terç de músics valencians que diuen ser semiprofessionals. Toca (debades) en la banda on va estudiar, en una xaranga (comiats de solters, etc.), en un grup de pop-rock (pocs bolos a l’any i en negre) i en un grup de berbena (on treballa tot l’estiu i la donen d’alta). Fa classes dos dies a la setmana en l’escola de música d’un poble (gasta més en cotxe que el que guanya, però la donen d’alta en hivern), i està pagant el préstec de l’instrument que es va comprar quan li’l furtaren després d’un bolo. I també fa treballs eventuals (com cambrera). Però sobretot estima la música, i es deixa l’ànima, els dits i els pulmons cada dia, tocant, assajant i estudiant. I encara que la seua situació siga precària, sap que la música valenciana viu un moment esperançador, que hi han molts grups, festivals i concerts. Que està augmentant la visibilitat de les dones (a pesar que en el 70% dels grups no hi han dones) i creix el valor de la música valenciana al País Valencià. Espera viure un dia amb dignitat del seu treball. Perquè els músics són artistes i s’ho passem molt bé a la feina, però també són treballadores i treballadors. Cecília ha acabat la cercavila fallera. Encara ha de passar per casa, dutxar-se, sopar i anar tocar al casal perquè seguisca la festa. És esgotador, però ompli la vidriola.
* Títol del «Manifest per la defensa dels professionals de la música» de la Coordinadora per l’Escena Musical Valenciana, actualment SIMUV - Sindicat de la música valenciana.
[Publicat en 2019 en el Llibret de la Falla Plaça Malva (Alzira), "Tro d'Avís"]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada