Per Enric Casado
«No aceptaré nunca la
Corona mientras viva mi padre. [...] La ley dinástica existe y nadie puede
hacer nada contra ella.» Juan
Carlos de Borbón, en la revista francesa "Point de Vue, 1968. Tenia 30
anys.
Òbviament, va
canviar d’idea, al·legant l’”interés” d’Espanya i el suprem deure de soldat, i
va acatar «Las Leyes Fundamentales
del Reino», entre les quals s’incloïa «la Ley de Sucesión», i va jurar «Los
Principios Fundamentales del Movimento», demostrant estar totalment d’acord
amb el dictador. Mai va jurar la Constitució del 78.
«Juan Carlos es el más Borbón de los Borbones
respecto a la debilidad por el poder, y nunca dudó en pasar por encima de quién
hiciera falta. El mejor ejemplo es que accedió al trono saltando por encima de
su propio padre. Despreciar las mismas reglas de la Casa Real indica que el
poder era el objetivo, más allá de cualquier otro criterio», del llibre “Un rey golpe a golpe”, biografía no
autorizada de Juan Carlos de Borbón de Patricia Sverlo.
I qui vulga saber
més de Juan Carlos des de llavors fins a l’actualitat té un fum de llibres,
entrevistes, articles de prensa, reportatges… Personalment aconselle dos, “El rey al desnudo. Historia de un fraude”
d’Ernesto Ekaizer, que fa un profund i documentat repàs de la trama judicial,
econòmica i passional de Juan Carlos. I, per descomptat, la sèrie documental de
televisió “Salvar al Rey”, on es
parla profusament de l’abús dels fons reservats i de la vida dissoluta que va
disfrutar.
Deixant de banda
els esperpents i les traïcions de les seues amants, com Olghina di Robilant,
Bárbara Rey o Corinna Larsen; o la immensa quantitat de diners que “presumptament”
rep i ha rebut de difícil justificació, Juan Carlos serà recordat per la cacera
d’elefants en Botswana, Àfrica, mentre el país sofria una greu crisi econòmica.
Si no s'haguera trencat el maluc, mai s’haguera sabut. Les declaracions més
sonades d’eixe viatge no foren les famoses: «Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir.», sinó les que va dir a l’avió que el
portava d’urgència a Madrid quan Corinna li va demanar que deixara de beure vi
per si havia d'anar directe al quiròfan, i ell va dir «Yo soy el rey de España y hago lo que me da la gana.»
Eixa ha sigut la
premissa de Juan Carlos Alfonso Víctor
María de Borbón y Borbón, rei imposat pel franquisme i acceptat pels
partits democràtics, fins i tot d’esquerra, que impediren així la restauració
de la República. En un principi fou Juan Carlos «El breve», després fou el
«Campechano», i jo espere que siga recordar com «El defraudador», per haver
defraudat a tot un país, borbonejant-nos i intentant fer-nos creure que era una
persona honrada i decent.
Com va dir en
acabar les seues jornades de regates en el club nàutic de Sanxenxo en maig de
2022, «Explicaciones de qué...» i es va posar a riure... “presumptament”
de tots nosaltres.
Juan Carlos ha
acabat —ara per ara—, com la majoria dels reis Borbones, en l’exili. I continuarà la història de los Borbones, segur, amb Felipe i
Leonor, per desgràcia per a tots nosaltres.
Foto de Juan Carlos "El defraudador", amb el seu protector i predecessor, el dictador Franco.
