I seguim en el confinament i posant vídeos. En el CD "Canciones perdidas" que vam gravar Ernesto Ruiz i jo, Enric Casado en 2011, hi ha un tema molt especial, “La Ciudad”, un tema original del grup “Sin Comentarios” compost entre 1984 y 1985.
En la versió del CD, els crèdits són estos: Ernesto Ruiz, baix, teclats i programacions; Enric Casado, guitarres; Ferran Bosch Caliu, Veu; Guillermo Llácer, saxo. Lletra, Ernesto Ruiz Granell; música: Ernesto Ruiz Granell, Enric-Miquel Casado Navarro i Jesus Casado Sapina. Tècnic de so, Ernesto Ruiz; Producció i mescles, Ernesto Ruiz i Enric Casado; Mastering, BmStudio.
Recorde les hores i hores que ens va costar gravar i mesclar este tema i com Ernesto i jo no imaginàvem el tema sense la veu de Ferran “Caliu”. És un treball del qual sempre m’he sentit molt orgullós, i on Ernesto es deixa hores i hores de producció. Una abraçada molt gran, amics.
La Ciudad (letra, Ernesto Ruiz)
La ciudad en la noche,
escondite de tantos y tantos sueños;
y las calles desiertas
invitándote a danzar…
El héroe de la noche
derrotado por primera vez,
andando entre el asfalto,
invitándote a danzar…
La ciudad en la noche
cargada de ozono...
una niebla húmeda
se cala en tus huesos
y las calles desiertas
invitándote a bailar…
Un silencio tenso,
el susurro nocturno,
el sonido de tus pisadas...
y un eco te persigue
y los fantasmas ríen a costa tuya.
La ciudad en la noche,
escondite de tantos y tantos sueños;
y las calles desiertas
invitándote a danzar
dilluns, 13 d’abril del 2020
divendres, 10 d’abril del 2020
dijous, 9 d’abril del 2020
Tocar-se Damunt, #JoEmQuedeACasa (Sueca TV)
Programa de Sueca TV "Tocar-se damunt", edició #JoEmQuedeACasa. Interprete a partir del minut 6'27'' la cançó "Petita cançó de la teva mort", sobre el poema del mateix nom de Salvador Espriu i música meua, gravat al menjador de casa en ple confinament. Emés el 9 d'Abril de 2020.
dimecres, 8 d’abril del 2020
Vídeos del confinament (8-04-2020) "A les noies d'una taller a prop de casa" Ovidianes 2.0
Un dia més, un vídeo més. Durant 2015 i 2016 vaig participar en l’espectacle de Poesia escènica “Ovidianes 2.0”, que portarem endavant David Vid, rapsode, Manola Roig, rapsoda, i jo, Enric Casado, guitarra i veu.
Este vídeo correspon al poema d’Ovidi Montllor «A les noies d’un taller prop de casa», al qual vaig posar música i interpretava en l’espectacle.
Les imatges són de l’actuació que férem al Casal Jove de Sueca en febrer de 2015, i són de Sueca TV.
A les noies d'un taller a prop de casa (Ovidi Montllor)
Ai!, com somriuen les noies
del taller del costat,
mentre mengen, mitjora,
el seu temps d'esmorzar.
Ai!, com somriuen i juguen
si tu les mires molt.
I si obres boca i dius...
encara riuen més.
I s'obliden de tot.
I viuen moments dolços.
I et llancen un bes tímid
amb la boca mig plena.
Després de l'esmorzar,
potser tot és més trist.
Potser llavors somien
fent treballar els dits.
Jo, torne al meu treball.
Tal volta somiant,
recordant la frescor
de les noies que fan
més dolça l'amargor
del qui viu treballant.
Este vídeo correspon al poema d’Ovidi Montllor «A les noies d’un taller prop de casa», al qual vaig posar música i interpretava en l’espectacle.
Les imatges són de l’actuació que férem al Casal Jove de Sueca en febrer de 2015, i són de Sueca TV.
A les noies d'un taller a prop de casa (Ovidi Montllor)
Ai!, com somriuen les noies
del taller del costat,
mentre mengen, mitjora,
el seu temps d'esmorzar.
Ai!, com somriuen i juguen
si tu les mires molt.
I si obres boca i dius...
encara riuen més.
I s'obliden de tot.
I viuen moments dolços.
I et llancen un bes tímid
amb la boca mig plena.
Després de l'esmorzar,
potser tot és més trist.
Potser llavors somien
fent treballar els dits.
Jo, torne al meu treball.
Tal volta somiant,
recordant la frescor
de les noies que fan
més dolça l'amargor
del qui viu treballant.
dimarts, 7 d’abril del 2020
Vídeos del confinament (7-04-2020) "Allau de Llengua" Enric Casado i David Vid
Hui, en estos dies de confinament i vídeos, toca un sobre “Poesia Escènica”.
Ja fa anys que David Vid i jo, Enric Casado, portem col·laborant i portant endavant projectes d’allò que nosaltres denominem poesia escènica: «Ovidianes1.0 i 2.0», «Romancers», «Contapoemes», «Allau de Llengua», etc. I últimament l’estrena d'«OVIDIANES 2.5. Vint-i-cinc anys sense oblidar a Ovidi Montllor», un repàs sobre l’escenari de la vida i obra d’Ovidi Montllor des de la nostra personal visió Ovidianes 2.5
Un bon recurs durant estos dies de confinament és llegir, i sobretot llegir poesia. Per exemple, un dels poemes que interpretem en l’espectacle és “El Poble” de Miquel Martí i Pol, i ara mateix, en la situació en la qual estem, té una lectura molt especial.
El poble (Miquel Martí i Pol)
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
Ja fa anys que David Vid i jo, Enric Casado, portem col·laborant i portant endavant projectes d’allò que nosaltres denominem poesia escènica: «Ovidianes1.0 i 2.0», «Romancers», «Contapoemes», «Allau de Llengua», etc. I últimament l’estrena d'«OVIDIANES 2.5. Vint-i-cinc anys sense oblidar a Ovidi Montllor», un repàs sobre l’escenari de la vida i obra d’Ovidi Montllor des de la nostra personal visió Ovidianes 2.5
Un bon recurs durant estos dies de confinament és llegir, i sobretot llegir poesia. Per exemple, un dels poemes que interpretem en l’espectacle és “El Poble” de Miquel Martí i Pol, i ara mateix, en la situació en la qual estem, té una lectura molt especial.
El poble (Miquel Martí i Pol)
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
dilluns, 6 d’abril del 2020
Vídeos del confinament (6-04-2020) "Lluna Plena" Enric Casado, violí Laura Talens
I seguim. Un vídeo més, un dia més de confinament.
Un moment molt especial. Cante la cançó Lluna Plena acompanyat al violí per Laura Talens Gonzàlez.La lletra és del poema Lluna Plena de Rosa Serra.
Fou en la inauguració de l'Exposició Carta Blanca en el Els Porxets Sala d'Exposicions en abril de 2015.
Les imatge són de l'Informatiu de Sueca Televisió.
Podeu vore una altra versió del video ací
Lluna plena (Rosa Serra)
Em perd la lluna plena
un cel d'estels i aigua
la nit en que s'enyora
el dia que no queda.
Em perd la lluna plena
el foc en el que es crema
la corba d'una boca
la passió i la pena
Em perd la lluna plena
on tu i jo sabérem
on tu i jo oblidàrem
el dia que no queda
Em perd la lluna plena
el foc en el que es crema
la corba d'una boca
la passió i la pena
diumenge, 5 d’abril del 2020
Vídeos del confinament (5-04-2020) "Les quatre i deu" Enric Casado
Hui tocava. Hi han músics que formen part de la banda sonora de la teua vida. I en el meu cas, un d'ells és Luis Eduardo Aute.
Només puc que agrair-li els bons moments que m'ha donat tant amb la seua música com amb la seua poesia.
Este només és un xicotet homenatge. L'aproximació de la lletra en valencià és meua. Un atreviment. El confinament et dóna temps per fer estes coses.
Vos deixe la lletra en castellà.
Las Cuatro y Diez (Luis Eduardo Aute)
Fue en ese cine, te acuerdas,
en una mañana al este del edén,
James Dean tiraba piedras
a una casa blanca, entonces te besé.
Aquella fue la primera
vez, tus labios parecían de papel,
y a la salida en la puerta
nos pidió un triste inspector nuestros carnets.
Luego volví a la academia
para no faltar a clases de francés,
tú me esperaste hora y media
en esta misma mesa, yo me retrasé.
Quieres helado de fresa
o prefieres que te pida ya el café.
Cuéntame cómo te encuentras
aunque se que me responderás: muy bien.
Ten, esta foto es muy fea,
el más pequeño acababa de nacer
oiga, me trae la cuenta,
calla, que fui yo quién te invitó a comer.
No te demores, no sea
que no llegues a la hora al almacén.
Llámame el día que puedas,
date prisa que ya son las cuatro y diez.
dissabte, 4 d’abril del 2020
Vídeos del confinament (4-04-2020) "Cançó de perdona aquell que no duu" Guitarres i dolçaines
I seguim amb més vídeos i el confinament.
En 2011 em vaig decidir a participar en el programa de Sueca TV “Passa’m la lletra”, amb un poema de Vicent Andrés Estellés que havia musicat quan tenia poc més de vint anys, “Cançó de perdona aquell que no duu”.
Quan vaig començar a preparar els arranjaments, vaig telefonar al meu amic Mondu i li vaig demanar si volia ajudar-me. D’aquella primera col·laboració va nàixer un projecte musical “Guitarres i dolçaines”, que presentarem en directe en juny de 2013 a la plaça de Sant Pere durant el “Sueca Sona”.
El vídeo el gravarem en la desapareguda "Llibreria Sant Pere”, i l’àudio en l’estudi de Sueca RMT RockSound, de la ma de Francesc Vera Vinyoles, que va fer un gran treball.
Podeu vore ací el programa complet en este mateix blog.
Cançó de perdona aquell que no duu (Vicent Andrés Estellés)
Per no tenir no tenia
ni tan sols una set d' aigua
però duia en els seus ulls
un estel per on anava.
Per no tenir no tenia
ni una amiga ni una llàntia
però duia en el seu cor
com un estel una llàgrima.
Criatura filla meua
el món te la fel amarga
mai no perdona a qui du
com un ram una esperança.
I quan la nit arribava
i no sabia a on anava
duia en el front una llàgrima
i en el cor una set d'aigua
En 2011 em vaig decidir a participar en el programa de Sueca TV “Passa’m la lletra”, amb un poema de Vicent Andrés Estellés que havia musicat quan tenia poc més de vint anys, “Cançó de perdona aquell que no duu”.
Quan vaig començar a preparar els arranjaments, vaig telefonar al meu amic Mondu i li vaig demanar si volia ajudar-me. D’aquella primera col·laboració va nàixer un projecte musical “Guitarres i dolçaines”, que presentarem en directe en juny de 2013 a la plaça de Sant Pere durant el “Sueca Sona”.
El vídeo el gravarem en la desapareguda "Llibreria Sant Pere”, i l’àudio en l’estudi de Sueca RMT RockSound, de la ma de Francesc Vera Vinyoles, que va fer un gran treball.
Podeu vore ací el programa complet en este mateix blog.
Cançó de perdona aquell que no duu (Vicent Andrés Estellés)
Per no tenir no tenia
ni tan sols una set d' aigua
però duia en els seus ulls
un estel per on anava.
Per no tenir no tenia
ni una amiga ni una llàntia
però duia en el seu cor
com un estel una llàgrima.
Criatura filla meua
el món te la fel amarga
mai no perdona a qui du
com un ram una esperança.
I quan la nit arribava
i no sabia a on anava
duia en el front una llàgrima
i en el cor una set d'aigua
divendres, 3 d’abril del 2020
Vídeos del confinament (3-04-2020) "La meua Xiqueta" Enric Casado
21 dies de confinament i quart vídeo.
Hui m’he decidit pel tema “La meua Xiqueta”, un poema de Rosa Roig del seu llibre “Joc de dos” (2012), al que vaig posar música al cap de pocs minuts d’haver-lo llegit.
És d’eixos moments en què lliges un poema, sents la música, agafes la guitarra i la cantes.
En trenta minuts estava enllestida.
En 2016 vaig parlar amb el meu amic Ernesto Ruiz i la vam gravar en el seu estudi, BmStudios, afegint-li Ernesto les programacions i el baix.
La meua xiqueta (Rosa Roig)
La meua xiqueta ja no és l’ama
ni del carrer ni del corral.
Li han arravatat la figuera i la parra,
i la flor del taronger.
La meua xiqueta ha crescut
perquè la mentida l’ha encalçada,
primer al carrer, després al corral.
I figuera, parra i flor del taronger
se li han podrit a les mans.
La meua xiqueta que no és ama,
ara no té ni carrer, ni té corral.
Hui m’he decidit pel tema “La meua Xiqueta”, un poema de Rosa Roig del seu llibre “Joc de dos” (2012), al que vaig posar música al cap de pocs minuts d’haver-lo llegit.
És d’eixos moments en què lliges un poema, sents la música, agafes la guitarra i la cantes.
En trenta minuts estava enllestida.
En 2016 vaig parlar amb el meu amic Ernesto Ruiz i la vam gravar en el seu estudi, BmStudios, afegint-li Ernesto les programacions i el baix.
La meua xiqueta (Rosa Roig)
La meua xiqueta ja no és l’ama
ni del carrer ni del corral.
Li han arravatat la figuera i la parra,
i la flor del taronger.
La meua xiqueta ha crescut
perquè la mentida l’ha encalçada,
primer al carrer, després al corral.
I figuera, parra i flor del taronger
se li han podrit a les mans.
La meua xiqueta que no és ama,
ara no té ni carrer, ni té corral.
dijous, 2 d’abril del 2020
Vídeos del confinament (2-04-2020) "Mi Ira" Enric Casado i Ernesto Ruiz (Nagasaki Suit)
I seguim. En 2011 Ernesto Ruiz i jo, Enric Casado, vam gravar en BmStudios, l'estudi d'Ernesto, sota el nom de "Nagasaki Suit", un CD al qual posarem per títol "Canciones perdidas". El Cd inclou 12 temes i una sorpresa final. Vos pose com a mostra un dels temes, "Mi ira".
Els crèdits en el cd són els següents: 8. MI IRA (4:17), Letra: Ernesto Ruiz Granell, Música: Enric-Miquel Casado Navarro. La letra es de 1988 y la música de 2011. Volvemos a componer juntos otra vez.
D'este tema recorde sobretot l'immens plaer de tornar a composar amb Ernesto després de tants anys. El solo de guitarra el vaig composar un dia a les dos o tres de la matinada. És un dels temes que he compost que més m'agraden. Espere que a vosaltres també.
En el CD es pot llegir esta introducció:
Las Canciones Perdidas
Teníamos un montón de canciones, perdidas desde los años 80 en antiguas cintas de casete, en viejos folios amarillos mecanografiados, algunos con apenas unas breves indicaciones de notas y acordes, o la mayoría de las veces en la punta de nuestros dedos, porque por una u otra razón, nunca las habíamos dejado de tocar.
Y una tarde, hablando por la calle, decidimos que este era un momento tan bueno como otro para sacar algunas a la luz. Este disco es el resultado. Unas veces ha sido sencillo, la música ha fluido como si esperara salir. Otras, se resistía, y solo a fuerza de tesón y perseverancia ha tomado forma.
Nuestro método de trabajo es simple, el mismo de siempre. Todo nos tiene que gustar a los dos, y si no es así, se busca algo diferente que nos agrade. Porqué la música de este disco es aquella que siempre quisimos grabar juntos y por mil razones no pudimos hacer entonces.
Queremos aprovechar para dar las gracias a todos los amigos con los que alguna hemos tocado. Con todos hemos disfrutado y hemos aprendido.
Por último, las canciones de este disco están dedicadas a las mujeres que comparten nuestras vidas. Sin vuestro amor y paciencia nunca hubieran visto la luz. Os queremos.
Els crèdits en el cd són els següents: 8. MI IRA (4:17), Letra: Ernesto Ruiz Granell, Música: Enric-Miquel Casado Navarro. La letra es de 1988 y la música de 2011. Volvemos a componer juntos otra vez.
D'este tema recorde sobretot l'immens plaer de tornar a composar amb Ernesto després de tants anys. El solo de guitarra el vaig composar un dia a les dos o tres de la matinada. És un dels temes que he compost que més m'agraden. Espere que a vosaltres també.
En el CD es pot llegir esta introducció:
Las Canciones Perdidas
Teníamos un montón de canciones, perdidas desde los años 80 en antiguas cintas de casete, en viejos folios amarillos mecanografiados, algunos con apenas unas breves indicaciones de notas y acordes, o la mayoría de las veces en la punta de nuestros dedos, porque por una u otra razón, nunca las habíamos dejado de tocar.
Y una tarde, hablando por la calle, decidimos que este era un momento tan bueno como otro para sacar algunas a la luz. Este disco es el resultado. Unas veces ha sido sencillo, la música ha fluido como si esperara salir. Otras, se resistía, y solo a fuerza de tesón y perseverancia ha tomado forma.
Nuestro método de trabajo es simple, el mismo de siempre. Todo nos tiene que gustar a los dos, y si no es así, se busca algo diferente que nos agrade. Porqué la música de este disco es aquella que siempre quisimos grabar juntos y por mil razones no pudimos hacer entonces.
Queremos aprovechar para dar las gracias a todos los amigos con los que alguna hemos tocado. Con todos hemos disfrutado y hemos aprendido.
Por último, las canciones de este disco están dedicadas a las mujeres que comparten nuestras vidas. Sin vuestro amor y paciencia nunca hubieran visto la luz. Os queremos.
dimecres, 1 d’abril del 2020
Vídeos del confinament (1-04-2020) "Nota Bene" Enric Casado i Elena Casado
Segon vídeo. Esta vegada amb la meua filla Elena Casado Pineda, en la sala Simbiosi d'Alzira durant l'Innoce12, el 28 de desembre de 2016.
Una de les interpretacions més boniques del poema "Nota Bene" de Joan Fuster que hem fet.
La música és meua, i la interpretació, impecable, de la meua filla. Que la disfruteu. Demà més.
Nota bene (Joan Fuster)
i jo crec en l’amor i no en la vida
l’amor és dins de mi com una terra
insaciable, lúcida i sonora
com una fe o un cos o senyoria
l’amor és una ràbia precisa
és entre totes les parets imperdonables
és sota l’arc de les paraules sàvies
és en la cuixa esplendorosa i tensa
que es deixa transitar pels nostres besos
amor fam vàlida i teler d’escuma
l’amor és aquest signe aquesta fura
la vida és una fosca que ens escanya
jo no sé què és la vida i no m’agrada
deu ser aquest afany d’escriure versos
els versos a recules per l’arena
i jo crec en la mort i no en les passes
Una de les interpretacions més boniques del poema "Nota Bene" de Joan Fuster que hem fet.
La música és meua, i la interpretació, impecable, de la meua filla. Que la disfruteu. Demà més.
Nota bene (Joan Fuster)
i jo crec en l’amor i no en la vida
l’amor és dins de mi com una terra
insaciable, lúcida i sonora
com una fe o un cos o senyoria
l’amor és una ràbia precisa
és entre totes les parets imperdonables
és sota l’arc de les paraules sàvies
és en la cuixa esplendorosa i tensa
que es deixa transitar pels nostres besos
amor fam vàlida i teler d’escuma
l’amor és aquest signe aquesta fura
la vida és una fosca que ens escanya
jo no sé què és la vida i no m’agrada
deu ser aquest afany d’escriure versos
els versos a recules per l’arena
i jo crec en la mort i no en les passes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Per Enric Casado Només figures com Milei, Meloni o Trump, representants de l'extrema dreta, i que es defineixen com “lliberals... -
Per Enric Casado «La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix». Així ho va establir Carlo M. Cipolla en les se...