I ARA, ¿SOBRE QUÈ ESCRIC?

Per Enric Casado

    Joan, lletraferit aficionat i convençut, en certes ocasions, que solen coincidir amb èpoques molt concretes de l'any (com si es tractara de la verema), rep el WhatsApp del secretari d'una falla o de la regidoria de festes (abans almenys el convidaven a un café o fins i tot a esmorzar) on li demanen un escrit per un llibret corresponent. I ell, encara que és conscient de les seues limitacions, i més per vanitat que per altra cosa, no sap dir que no i accepta amablement.

    I llavors pregunta, seguint una mena de ritu establert: «¿Sobre què vols que escriga?». I com volent fer-li un favor, li responen: «Escriu sobre el que vulgues». I eixa frase porta implícites una sèrie de peticions: escriure sobre un tema apropiat per a l'ocasió, ser breu i políticament correcte, i que si el tens demà, millor que despús-demà, que llibret ja està en la impremta.

    I a penes arriba a casa encen l'ordinador i aprofita per a fer-te la gran pregunta: «I ara, ¿sobre què escric?». La major part de les vegades, pretén una eixida fàcil i busca algun text inèdit que puga servir. Però quasi sempre la recerca és inútil, com ja sabia abans de començar a escorcollar pels racons del disc dur.

    I immediatament es llança a escriure, a pit descobert. No sap per on començar. Intueix algunes idees volant per l'habitació i no pot agarrar-ne cap. La pantalla de l'ordinador està buida. Passen els minuts en va. S’ha quedat bloquejat. La pantalla en blanc l’ofega. Ha de fer alguna cosa, s’ha de sobreposar. S'alça de la butaca, se'n va a sopar i després a vore qualsevol sèrie.

    L'endemà les coses van millor. Ha pres nota mental d'unes quantes idees. Podria escriure sobre la tradició de les festes locals, amb els seus balls, música i focs artificials. És un tema que li dona joc a tot. O recordar algun personatge important simplement perquè li dona la gana, i no perquè siga cap aniversari. O sobre l'estupidesa humana, un tema al qual no donem importància, però de fatídiques conseqüències per al gènere humà. També podria aprofitar per a escriure sobre el canvi climàtic, la fam, les guerres, el terrorisme, la violència contra les dones, la salut mental, la immigració, el feixisme que amenaça la democràcia... Ara, però escriure sobre això pot semblar fora de lloc, com si poguérem tancar els ulls, obviar certes coses i posar l'humanisme de vacances perquè seran festes.

    Ara només queda decidir-se, posar en marxa la cuina de l'escriptura i començar a preparar el guisat. Embrutar perols i paelles, sofregir idees i esborranys, i traure de la nevera alguna sorpresa d'última hora. Servir la taula i esperar que després de tota la feina, tot haja quedat correcte i que el seu escrit siga almenys comestible.

[Publicat en el periòdic l'Expressió en març de 2024]