Per Enric Casado
Susanna és infermera, treballa en
l'hospital de la comarca, i està casada, el seu home treballa en una empresa de
manteniment. Té dos germans, un en un "erto" d'un hotel, i l'altra
autònoma, amb una tenda de roba. També estan casats, i les parelles treballen,
són funcionaris, la cunyada en l'ajuntament del poble, i el cunyat en una
conselleria. Tots tenen fills, en total cinc, entre les 3 i 11 anys. I son pare
i sa mare, que viuen sols, ell jubilat per una greu malaltia, i sa mare que
encara treballa d'administrativa en una empresa. En Nadal respectaren les
recomanacions prou bé. Es repartiren els sopars i dinars de la nit de Nadal,
dia de Nadal i segon dia, de forma que cada vegada només anava un fill i la
seua família amb els pares. I així en totes les cases. Però un dels germans,
dos dies abans de Cap d'Any, va dir pel grup de WhatsApp: «Podríem sopar cadascú
en sa casa, però allà les 11 de la nit anar tots a cals pares per acomiadar
l'any tot junts». No soparien, però brindarien amb cava i es menjarien el raïm
o els gallons de mandarina, segons gustos. Una estoneta junts, ¿què podia
passar?
Susanna no ho veia gens clar, i
així ho va dir. Però el seu germà va insistir: «¿Si anem amb mascaretes i està
tot ventilat?» I la cunyada va dir: «Als iaios es fa molta il·lusió vore a tots
els nets junts». Tots semblaven estar d'acord, menys Susanna, que estava sofrint
en l'hospital la greu situació.
La nit de Nadal, els companys del
germà en la feina van dir que, ja que no feien dinar com tots els anys, podrien
fer un esmorzaret un poc especial en la sala de reunions. Cadascú va portar una
cosa, i un poc de beguda i cava, tots junts en la sala de reunions.
La cunyada el segon dia de Nadal
va quedar a la vesprada amb les amigues de tota la vida per berenar, i fer-se
una copeta de cava. No s'havien vist en setmanes. Eren huit, i s'assentaren
totes juntes a pesar de les restriccions.
El germà es va poder contagiar en
l'esmorzar. La cunyada, segurament, en el berenar. O fou algú altre, ves-te’n a
saber. Susanna al final, de mala gana, va acceptar i acomiadaren tots junts
l'any 2020. Al pocs dies quasi tots estaven donant símptomes. Quan ingressaren
al pare després d'uns dies, en poques hores va produir una pneumònia bilateral
i va morir en menys d'una setmana. La mare està ingressada en l'UCI, i
segurament la intubaran. La infecció s'ha expandit entre companys, amics i
familiars. Per ara, deu ingressos, tres en l'UCI i un mort. Alguns sofriran
seqüeles físiques, altres psíquiques, fins i tot necessitaran teràpia per
superar-ho, si algun dia ho aconsegueixen.
Al País Valencià les dades a
finals de gener són les següents: Positius totals: 309.538; Actius, 69.968;
Hospitalitzats 4.463; En l'UCI 651; Morts, 98; Total de morts per la pandèmia,
4.610. I a escala mundial, 102 milions de casos i més de 2,2 milions de morts.
I no són xifres, són persones,
com tu, com jo, com nosaltres. #QuedataCasa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada