La “vacuna” pel feixisme

Per Enric Casado

Després de la II Guerra Mundial, fou molt evident que el progrés i estabilitat de cada país europeu depenia de la dels seus països veïns, i buscaren aconseguir certs objectius socials comuns, com el creixement econòmic i el benestar social.

Eixa certesa va generar un consens que comprenia des dels sectors més progressistes dels partits social demòcrates fins als més conservadors, tant liberals com democratacristians. Este consens es fonamentava en el fet que l'estat té una responsabilitat amb el benestar dels seus ciutadans. Es generalitzava la idea que el benestar dels ciutadans i de cada país depenien del benestar dels països veïns. I este ben comú només es podia aconseguir a través de la pràctica d'una política de consensos. El resultat fou el model de l'«Estat del Benestar».

Eixe model requeria de molts recursos, però oferia uns beneficis que el feia molt rendible. Però les diverses crisis econòmiques, la de 1973, la dels 90, fins la de 2008, l'han anat soscavant. I en esta última, amb l'aplicació d'un model de "recuperació" basat en una política d'austeritat i de retalls que afectaren els serveis públics bàsics, com educació, sanitat i pensions, quasi ha fet fracassar el model de l'estat de benestar.

Responsables econòmics i polítics es preguntaven «perquè la sanitat o l'educació havien de ser gratuïtes», quan eixa pregunta era una fal·làcia, ja que eixos serveis eixien dels impostos de tots. La pregunta “real” d'eixos responsables era «Per què jo he de pagar impostos per a què els ciutadans tinguen sanitat o educació. Si la volen, que se la paguen ells». Quan més impostos, menys beneficis.

I aparegué la Covid 19. La pandèmia ha estressat un model de benestar en pràctica recessió, inclús desaparició. I ara se n'adonen que cal recuperar l'estat del benestar, per superar tres greus problemes, la del benestar del ciutadans, la crisi  provocada per la pandèmia, i el creixement dels partits feixistes.

Perquè en tot este article se m'ha oblidat explicar que una de les raons més importants del model de benestar era el consens d'impedir l'arribada altra vegada al poder de partits feixistes i totalitaris, i d'una altra guerra a Europa. No oblidem les “Guerres de Iugoslàvia” entre 1991 i 2001. Europa no està lliure de guerres encara.

Si algú vol comprendre el creixement del Partits feixistes, s'ha de preguntar que relació hi ha entre la desaparició del model de l'Estat de Benestar amb l'augment del feixisme i l’extremisme del partits de dreta. Com va dir Thomas Mann, «si alguna vegada el feixisme arriba a Amèrica, vindrà en nom de la llibertat». I a Europa, també.

[Publicat en el periòdic l'Expressió en Agost de 2021]