Per Enric Casado
—¿Per què? —van preguntar.
—Vull saber si té alguna cosa a dir —va dir ella.
Després d’escoltar l’himne, vore l’escut i el pompós anunci: «Mensaje de Navidad de S.M. el Rey», va començar a parlar. Estava impecable. Una serietat perfectament assajada, un to de veu monòton, però estudiat, i un entorn “auster” dissenyat al mil·límetre. Això sí, en un estat aconfessional, el missatge nadalenc i les figuretes del betlem. El missatge institucional podria fer-lo el 12 d’octubre, el 6 de desembre, o el dia de cap d’any. Però no, el fa en un dia de clar sentit catòlic. Però ja sabem que és rei de tots els espanyols, catòlics i no catòlics.
Quan va acabar, Paula va tindre la sensació que havia sigut un discurs ple d’obvietats, silencis, i sobretot omissions. No havia parlat de l’escàndol de son pare, ni oferit explicacions, ja que l’”emèrit” no les vol donar. I no em referisc a una falta “exemplaritat” o “ètica” (que també), sinó de presumptes fets que, si "la justícia fóra igual per a tots", acabarien amb una més que probable imputació.
Tampoc ni una sola crítica a l’oposició de dreta i extrema dreta que ratlla a l'actual govern d'"il·legítim" i el compara amb una dictadura. I ni un comentari al soroll de sabres per una part, encara que xicoteta, de l'Exèrcit, exigint-los que no utilitzen el seu nom.
Demanar la reforma de la constitució per aclarir els límits de la seua inviolabilitat i solucionar els problemes de gènere, així com una llei sobre la monarquia que estiguera sotmesa a la transparència, sobretot del seu patrimoni, ja era esperar massa. Ara, per ser transparent no li cal ninguna llei, simplement mostrar el seu patrimoni.
Una vegada més un discurs fallat. L’actual rei ja acumula alguns errors similars. És sorprenent que ningú del seu entorn no li ho haja dit. O pitjor, que li ho hagen dit, i no faça cas.
Son pare va començar sent el “breve”, després el “campechano”, i no sé si terminarà com el seu avantpassat, Fernando, que primer fou “el deseado” i va acabar sent “el felón”. Felipe, a qui tots nomenaven “el preparao”, va camí, per la seua falta d’olfacte polític, d’aconseguir un altre sobrenom no massa agraciat.
Les monarquies, siguen parlamentàries o no, són sempre una loteria. Ens toca un rei o una reina, i no els podem canviar. Tenim una monarquia que no ens mereixem. I no és una afirmació de dos cares. No ens la mereixem.
[Publicat en el periòdic l'Expressió en Gener de 2021]
