Si volem acabar amb l’extrema dreta, cal llegir articles com el de Mark Fisher "Eixir del castell del vampir", on fa una aguda crítica dels comportaments de l'esquerra contemporània, apuntant cap a un moralisme paralitzant que, en comptes d'unir a les persones, les divideix i les condemna a l'aïllament i la inacció, desviant el focus d'atenció de les qüestions fonamentals de classe.
Fisher va considerar retirar-se de la participació política a causa de l'esgotament i la desil·lusió, fart de la toxicitat en xarxes socials i la constant vigilància moral de l’“esquerra”. Una atmosfera, on la crítica destructiva i l'assenyalament són norma, i on figures importants defensores de la consciència de classe al Regne Unit han sigut atacades no sols pels seus oponents ideològics, sinó també des de dins dels mateixos moviments “progressistes”.
Fisher defensa que, encara que és legítim qüestionar i criticar a les figures progressistes, este procés ha d'ocórrer en un ambient de camaraderia i solidaritat, no a través de l'excomunió pública i la condemna eterna.
El concepte del "castell del vampir" que introdueix Fisher és una metàfora poderosa que descriu un discurs des de l’esquerra que propaga la culpa i la por, individualitza els problemes, i s’allunya de la crítica necessària per a un canvi vertader, en lloc de fomentar una vertadera solidaritat de classe i una acció col·lectiva.
Fisher també critica la influència del “neoanarquisme”, jóvens de entre vint-i-pocs i trenta-i-tants, amb un estret horitzó històric, que no han experimentat res que no siga el realisme capitalista. Diu: «Els neoanarquistes afirmen que "la política parlamentària mai ha canviat res" [...] està bé protestar contra allò que ha fet el parlament, però no està bé entrar en el parlament o en els mitjans de comunicació de masses per a intentar dur a terme un canvi des d'allí. [...] El purisme es transforma en fatalisme: millor no embrutar-se de cap manera de la corrupció dels mitjans de comunicació de masses, millor “resistir” inútilment, abans que arriscar-se a embrutar-se les mans.»
La conclusió de Fisher és clara: és necessari transcendir el moralisme paralitzant, i reafirmar la centralitat de classe en la lluita política, i construir una solidaritat genuïna que permeta un canvi estructural profund.
L'article de Fisher ens crida a eixir del "castell del vampir", a abandonar les dinàmiques falses de culpa i moralisme, i a reenfocar els nostres esforços en la lluita de classe.
En resum, deixem de perdre el temps atacant-nos entre nosaltres, recordem a quina classe pertanyem o provenim, i utilitzem tots els esforços en aturar a l’extrema dreta.
[Publicat en el periòdic l'Expressió en agost de 2024]
