Per Enric Casado
En els últims anys, estan emergint “democràticament” líders ultraconservadors, amb clars tints feixistes. Trump als EUA, Orbán a Hongria, Milei a Argentina o Meloni a Itàlia, representen el que es coneix com a "democràcies il·liberals", on el partit governant erosiona els principis democràtics, obvia els límits constitucionals i ignora les llibertats civils a través de mecanismes legals injustos, el control dels mitjans de comunicació i la retòrica populista. Les eleccions “legitimen” accions que minen la llibertat d'expressió, d'associació, i la independència judicial, eliminant els controls essencials per a un sistema democràtic.
Encara que se celebren eleccions, a estos països no hi ha control sobre els qui exerceixen el poder. Es troben entre règims democràtics i no democràtics. No són una "societat oberta", no són "lliures" ni "no lliures", sinó "probablement lliures".
Els líders il·liberals prosperen mitjançant una retòrica populista que enfronta "al poble" amb amenaces externes o internes fictícies. Inventen i manipulen la història, creant greuges per a consolidar el suport i justificar les seues accions. Este enfocament populista exacerba les divisions socials i polaritza la societat, vulnerant els drets de grups minoritaris.
A més, aprofiten el control dels mitjans de comunicació estatals com una eina per a modelar l'opinió pública i reprimir la dissidència, difonent narratives falses que els beneficien, marginant veus oposades i manipulant la percepció pública. La llibertat de premsa es atacada i els mitjans independents enfronten la censura, l’assetjament o el tancament.
L'ascens de les democràcies il·liberals fa que les organitzacions i aliances internacionals es troben en el dilema entre respectar la sobirania nacional i mantenir els valors universals.
La paradoxa de la democràcia il·liberal ens obliga a confrontar la complexitat de governs que presumeixen d'una aparença de legitimitat a través de les eleccions, però que representen una amenaça significativa per l’essència de la democràcia. És imperatiu lluitar contra estes "democràcies il·liberals" i restaurar l'equilibri entre democràcia i llibertat. Requereix una gran comprensió dels reptes plantejats per les tendències il·liberals i el compromís per a mantenir els principis fonamentals de la democràcia, incloent-hi eleccions lliures i justes, participació ciutadana informada, drets individuals, equitat, pluralisme, tolerància, respecte i diversitat d'opinions, així com l'estat de dret, la protecció legal i la independència judicial, juntament amb un govern responsable que rendisca comptes i tinga transparència.
Per últim, personalment, preferisc parlar simplement de «feixisme» que de «democràcies il·liberals».
