Per Enric Casado
En març de 1976 Juan Carlos I era el «jefe del estado». El president del govern era Carlos Arias Navarro, i el vicepresident i ministre de Governació era Manuel Fraga. Els sindicats i l’esquerra volien commemorar el primer 1 de Maig sense el dictador. Fraga va prohibir qualsevol manifestació. I davant de la forta repressió policial, va dir la famosa frase «la calle es mía». Per tant, eixa frase no es franquista, sinó d’un ministre del rei Juan Carlos I.
La nit del 24 de gener de 1977, un comando d'ultradreta va assassinar
a cinc persones i ferir a quatre en el despatx d'advocats de CCOO i militants
del PCE del carrer d'Atocha. El mateix 24, un pot de fum llançat per la policia
va causar la mort de la universitària Mariluz Nájera, que es manifestava per
l'assassinat d'un altre estudiant un dia abans, Arturo Ruiz, qui va ser
tirotejat per un grup d'extrema dreta durant una altra manifestació que
demanava l'amnistia.
Estudis sobre la transició afirmen que la violència va anar
més enllà del terrorisme de ETA. Les dades són demolidores. Entre 1975 i 1983,
es van produir més de 700 morts per violència política (terrorisme d'extrema
esquerra i dreta, guerra bruta i repressió).
Segons Sophie Baby (2018), ETA van assassinar a 376 persones;
el GRAPO a 66; els grups d'extrema dreta, 67; i els morts causats per les
forces de l’ordre, 178 persones. I un nombre elevadíssim d'accions violentes
que inclouen trets, explosius, segrestos, agressions a persones aïllats,
enfrontament entre grups radicals, amenaces anònimes, tortures o maltractaments
policials, etc.
Segons Mariano Sánchez, en 1977 la policia va carregar
contra 788 manifestacions, el 76% del total. La via pública tenia un amo. Diu M.
Sánchez: «L'ordre públic va ser un factor determinant de la Transició. Va
servir per a frenar a l'esquerra, que va entrar en el joc i va renunciar als
carrers, on es produïen les reivindicacions més fortes».
Yolanda González Martín va ser segrestada el 1 de febrer de
1980 al seu pis del barri de Aluche de Madrid. Els seus assassins van mostrar
identificacions falsificades d'autoritats policials. Va ser portada en cotxe,
torturada i interrogada pel camí, fins al lloc on fou assassinada, dos trets al
cap i rematada amb un altre tret en el pit.
Hui ens movem en temps difícils. No hem d'oblidar que la
democràcia va costar la vida a centenars de persones, no sols a mans de ETA o
el Grapo, sinó també a mans de membres l'extrema dreta, hereus del feixisme de
la dictadura. No va ser un camí pacífic. Recordem-ho quan s’arxiva la causa
contra qui va disparar a fotografies de membres del Govern, o arriben sobres
amb amenaces de mort i bales en el seu interior.
