Per Enric
Casado
Quan el Director de l'«Institut Mundial de la
Crisi» va terminar l'exposició de l’«informe Final» davant del plenari de
l’ONU, tingué la sensació que ningú no havia entés la gravetat de la situació,
o pitjor, que no havien volgut entendre-la.
—La conclusió del nostre informe és definitiva
i, per desgràcia, terrible —va afirmar el Director—. Tots els científics que
formem part de l'Institut estem d’acord. Dècades de transport i indústria
contaminant, la generació excessiva de residus, segles de ramaderia i
d’agricultura no sostenible, el
malbaratament d'energia, la desforestació i la contínua espoliació dels
recursos, el creixement incontrolat... Tot això sumat, i molt més, ens ha
sentenciat. L’èsser humà està condemnat a desaparéixer de la superfície de la Terra.
Un silenci espès recorregué el plenari. Només
el Secretari General es va atrevir a parlar:
—Això és... espantós. ¿Estan absolutament
segurs...? Clar que ho estan... No obstant encara podríem intentar... Amb els
avanços tecnològics...
—El procés és imparable. Alguns membres de
l'Institut opinen que hauríem de potenciar les bases permanents en la Lluna. La
majoria creguem que també seria idoni instal·lar bases autònomes en Mart, on fa
un segle iniciàrem el procés de Terraformació. També les podem crear en la
pròpia Terra. Qualsevol cosa serà millor que no fer res. Encara així, tenim
seriosos dubtes que puguem sobreviure com a espècie sense el suport del nostre
planeta.
Demanaren la paraula alguns membres del plenari.
Semblaven que no eren conscients de la gravetat. Poc importava. La seua actitud
no anava a canviar les coses, com sempre havia passat. Terminada la reunió, els
assistents eixiren en silenci. En la sala només es quedaren el Director,
arreplegant papers, i el Secretari General, assegut solitari en la seua butaca,
com si portara sobre les seues esquenes tot el pes de la història. Quan el
Director va passar al costat del Secretari General, es va aturar i li va dir:
—Senyor secretari, en totes les èpoques sempre
han existit persones preocupades pel futur del nostre planeta. Wolfgang Harich,
un filòsof del segle XX, va plantejar que el problema més rellevant de la
humanitat era només un: «¿Aconseguirà "l'homo", és a dir, l’ésser
humà, arribar a ser suficientment "sapiens" per tal de conservar la
vida sobre la terra, preservant-nos així com a espècie biològica?». Un
interessant dilema que ja hem contestat.
[Publicat en el periòdic l'Expressió en Desembre 2019]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada